Teclat és una empresa formada per tres dones que —amb la col·laboració d’un ampli equip de professionals de la llengua, tant homes com dones— ajudem les empreses i els particulars en el seus projectes de comunicació, amb una mirada i una manera de fer en femení.
I això què vol dir? Doncs, entre altres coses, tenir en compte que, a banda de ser professionals que dediquem gran part dels nostres dies a oferir els nostres coneixements i aptituds al servei d’altres empreses i professionals, som persones amb vides, realitats i necessitats molt diferents que també cal respectar i satisfer.
A Teclat ens sentim orgulloses de la feina que fem en aquest sentit, de posar en valor i en pràctica, cada dia, conceptes com la flexibilitat horària, la conciliació familiar o la cura i l’autocura, uns aspectes que considerem clau si parlem d’empreses amb visió femenina.
Perquè tenim molt present que, en definitiva, som persones que treballem amb i per a altres persones, i que és important posar la vida al centre, la nostra i la de les persones amb qui ens relacionem.
Però som ben conscients que no totes les dones es troben en la mateixa situació i que encara calen molts canvis en la societat, alguns de ben profunds. I començant, potser, per promoure més el lideratge femení.
La manca d’empreses amb visió femenina
Fa uns quants anys, quan parlàvem d’empresa i d’empresaris, el que imaginàvem eren homes que manaven i dirigien els seus negocis, tot i que l’estereotip d’home-amo ha anat canviant a mesura que la industrialització ha donat pas a la digitalització. Així, les fàbriques van transformar-se en empreses amb despatxos i va aparèixer la figura de l’«executiu agressiu» que vèiem a la pel·lícula The Wolf of Wall Street.
En molts dels referents cinematogràfics que tenim, qui mana és un home, i la secretària (normalment atractiva i jove), una dona. Els càrrecs importants els han ocupat tradicionalment els homes, i les dones hem quedat relegades a un segon pla, cosa que ens remet al concepte de «paritat».
I és que la paritat, entesa com una participació equilibrada de dones i homes en les posicions de poder i de presa de decisions en totes les esferes de la vida (política, econòmica i social), constitueix una condició destacada per a la igualtat entre els sexes i seria un dels elements clau per a la incorporació al mercat d’empreses amb visió femenina.
Aquest escenari igualitari és un dels objectius que omplen molts programes electorals i discursos institucionals, però el cert és que estem lluny d’aconseguir-lo i, més aviat, ens trobem encara en una situació d’infrarepresentació de les dones, un aspecte que és considerat un dèficit de democràcia.
Ens fem nostres les reflexions de diverses dones ministres i exministres europees que l’any 1992, a la Declaració d’Atenes, van inaugurar la utilització del terme «democràcia paritària»:
«La igualtat formal i informal de dones i homes és un dret humà fonamental. Les dones representen més de la meitat de la població. La igualtat requereix paritat en la representació i administració de les nacions. Les dones representen la meitat del talent i habilitats potencials de la humanitat i la seva infrarepresentació en la presa de decisions és una pèrdua pel conjunt de la societat. La infrarepresentació de les dones en la presa de decisions impedeix que es tinguin en compte els interessos i necessitats del conjunt de la població. Una participació equilibrada de dones i homes en la presa de decisions produiria diferents idees, valors i estils de comportament necessaris per assolir un món més just i equilibrat per a tothom, tant per a les dones com per als homes.»
Les empreses i la invisibilitat de la dona
Però, aleshores, és que les dones no ocupen càrrecs de comandament?
Sí, sí que n’ocupen. De fet, l’Estat espanyol és el sisè país de la Unió Europea amb índexs d’igualtat més grans entre homes i dones, segons la classificació anual de l’Institut Europeu d’Igualtat i Gènere (EIGE).
No obstant això, l’Estudi Global Entrepreneurship Monitor 2019-2020 assenyalava la bretxa de gènere en l’emprenedoria innovadora, i observava que hi ha menys dones que es decidien a crear la seva pròpia empresa i que trobaven més obstacles que els homes a l’hora d’engegar-les.
De fet, segons estudis de l’escola de negocis de la Universitat Harvard, els inversors prefereixen, encara avui dia, projectes liderats per homes, la qual cosa els facilita aconseguir més inversió.
La paradoxa és que els equips liderats per dones, i que, per tant, incorporen la visió femenina a l’empresa, obtenen millors resultats, segons ha publicat el Boston Consulting Group. Així i tot, hi ha manca de presència femenina. I aquest fet genera un efecte dominó que dificulta que les dones puguin complir el seu somni en les mateixes condicions que els homes.
A Espanya, només el 14 % de les fundadores i cofundadores de startups són dones. Aquesta manca de presència de dones en l’emprenedoria en perpetua la falta de referents. I així, entrem en un cercle viciós: si no tenim el llegat de dones predecessores que ens puguin guiar en el camí de la igualtat amb els homes, no ens creiem que siguem capaces d’arribar-hi, i continuem lluny de la igualtat plena.
Les empreses i el sostre de vidre
Un altre aspecte que impossibilita el desenvolupament d’empreses amb visió femenina és el del «sostre de vidre». Segons el US Department of Labor, Federal Glass Ceiling Commission, el «sostre de vidre» són les barreres invisibles que impedeixen a moltes treballadores altament qualificades assolir els nivells jeràrquics màxims al món dels negocis independentment dels seus mèrits. Parlem de posicions de responsabilitat en els àmbits polític, econòmic i social.
Cada cop, però, es fa més difícil entendre aquesta definició sense fer referència també al del «terra enganxós», és a dir, no únicament les dones no poden accedir a les posicions més qualificades del mercat laboral, sinó que es troben amb serioses dificultats per superar els llocs de treball més precaris i menys valorats socialment.
Seria fantàstic poder dir que l’any 2022 aquesta situació ja ha revertit, però, malauradament, encara tenim molta feina a fer per aconseguir la igualtat entre homes i dones en l’àmbit laboral.
L’empoderament de la dona
Les dones hem estat ignorades, maltractades, apartades i menystingudes. Això no és cap discurs feminista: la història així ens ho confirma. Ja fa anys que sortim a manifestar-nos, reclamant i cridant que volem ser iguals que els nostres companys homes. I un element essencial per poder construir una societat igualitària, on no hi hagi una distribució desigual dels poders, que atorga determinats privilegis als homes envers les dones és l’empoderament de la dona. L’empoderament consisteix a conquerir els drets i espais que ens han estat negats al llarg de la història. I, per molt que a algú el cansi tant de lila, no és moment d’abaixar la guàrdia.
Tenim molta feina a fer: moltes desigualtats per superar i moltes inèrcies i automatismes per actualitzar. El feminisme no és, només, cosa de dones. És cosa de totes i de tots. Potser en un món ideal no hauríem de manifestar-nos per demanar uns drets que hauríem de tenir des que naixem, però malauradament, encara avui ho hem de fer.
I les dones de Teclat ens hi sumem i contribuïm a la construcció d’una societat més igualitària des d’una empresa amb visió femenina.
