Demaneu Pressupost
Pressupost Gratuit

Empleneu aquest formulari per demanar-nos un pressupost sense compromís.

    * Recomanem que ens envieu el text per traduir en un document editable.

    Categoria: Empresa

    Ara ens trobareu també a LinkedIn

    Posted on by Teclat

    Inicis i camí a l’especialització

    Teclat ja té uns quants anys de vida, gairebé 34! Va néixer a Badalona l’any 1987 de la mà de dues emprenedores que tenien com a visió fer possible que les empreses del seu entorn poguessin millorar les comunicacions amb clients, proveïdors i col·laboradors mitjançant un servei extern. Era l’època del tèlex, el fax, les trucades a telèfons fixos i el correu postal.

    Els anys van anar passant i el negoci va anar madurant al costat d’aquestes empreses, que s’obrien a l’exterior per ampliar mercats. Calia que ara la comunicació fos multilingüe, que es pogués fer en l’idioma del destinatari. I Teclat no es va quedar enrere: va incorporar col·laboradors nadius de diverses llengües als seus serveis i amb el temps es va anar especialitzant en la traducció de documentació de tota mena dels seus clients: catàlegs, manuals, fullets publicitaris, correspondència, etc.

    Amb això, també va anar diversificant clients per incorporar, a més d’empreses privades de l’àmbit industrial, empreses d’altres sectors, administracions públiques, organismes publicoprivats, agències de comunicació i gabinets legals, entre molts altres. I també va incorporar serveis com la interpretació simultània, telefònica i consecutiva per a actes públics, corporatius, reunions, rodes de premsa, etc.

    Nova etapa: reptes, èxits i aprenentatges

    Després de molts anys oferint un servei de gran qualitat amb el mateix lideratge i el mateix equip compromès, el juny del 2020 va arribar el relleu generacional a la gerència. I, amb ell, un canvi d’imatge, un nou web, un blog amb articles d’interès i el salt a les xarxes socials per donar visibilitat a la nostra feina. També, un exercici d’asseure’ns, fer balanç i definir el nostre nou horitzó.

    Quin era ara el nostre repte més gran? En un context de pandèmia, de creixent competitivitat i d’introducció al nostre sector de noves tecnologies cada vegada més avançades relacionades amb la traducció automàtica, calia:

    • Incorporar noves eines i recursos digitals per agilitzar, facilitar i millorar la nostra feina i poder cobrir les noves necessitats dels nostres clients quant a interpretacions remotes, transcripcions de documents de vídeo i àudio o subtitulació, entre altres.
    • Diferenciar-nos. Posar en valor la nostra feina, explicar als clients actuals i potencials el valor afegit dels nostres serveis.
    • Arribar a nous clients amb un tracte personalitzat, una actitud d’escolta activa de les seves necessitats i oferir-los un servei de qualitat, rigorós, flexible i puntual d’acord amb els nostres valors.

    L’equip humà de Teclat

    Les dones de Teclat tenim tarannàs molt diferents, i aquesta és una de les nostres riqueses. Cadascuna amb els seus trets i qualitats, treballem en harmonia i formem un equip ben avingut i cohesionat. Som una empresa amb una mirada i una manera de fer en femení i cadascuna gestionem amb molta cura la nostra parcel·la dins del negoci:

    • Marta: Gerència i gestió de projectes comunicatius (serveis audiovisuals i disseny de congressos). Amb l’ajut de tota la tripulació, explora nous horitzons i maneres de fer innovadores i fa avançar aquest vaixell perquè esdevingui un referent d’aportació de valor a les vostres empreses.
    • Gemma: Gestió de projectes lingüístics (traduccions, correccions, assessorament). Per les seves mans passen tots els encàrrecs que ens feu. Ella gestiona amb la màxima eficiència les feines dels clients i duu a terme una supervisió final minuciosa per garantir un resultat impecable.
    • Eva: Administració i comptabilitat. La persona amb qui us comunicareu per a la gestió de factures i altres qüestions administratives. Treballa amb diligència i perseverança, i no se li escapa ni un número!

    El nostre horitzó

    A Teclat tenim una visió clara de cap a on volem caminar. Podríem anomenar-ho estratègia, però nosaltres ho expressem en forma de desitjos que, amb il·lusió, determinació, constància, unió, comunicació i empatia estem segures que podrem assolir:

    1. La possibilitat de col·laborar professionalment i crear vincles amb empreses i projectes amb els quals compartim temes d’interès, valors, cultura empresarial i maneres de fer, per crear sinergies, promoure la nostra feina, donar-nos suport mutu i aportar-nos valor.
    2. L’oportunitat d’ampliar el nostre àmbit d’actuació i d’esdevenir un referent a les xarxes com a assessores lingüístiques d’empreses, organismes i entitats, i com a promotores de l’ús del català a les xarxes.
    3. El temps per continuar formant-nos i adquirint nous aprenentatges, noves estratègies, noves eines, programes i recursos per afrontar reptes i projectes complexos i exigents.
    4. La capacitat de mantenir-nos al dia de les tendències del sector per adaptar-nos-hi i aplicar-les a la nostra feina per continuar millorant els serveis.
    5. La perseverança per continuar cuidant-nos, trobar l’equilibri en moments de molta feina i de tensió, i gaudir d’una bona qualitat de vida personal però també professional.

    Si et ressona la nostra manera de treballar i creus que podem aportar-te valor amb una col·laboració, una prestació de serveis o un intercanvi de coneixements, posa’t en contacte amb nosaltres a traduccio@teclat.com o envia’ns un missatge al perfil de LinkedIn. Ens agradarà conèixe’t!

    La coherència comunicativa, garantia de qualitat

    Posted on by Teclat

    De fet, el títol de la pel·lícula del 1986 era The money pit on, pels qui no ho sapigueu, pit vol dir «sot» o «fossa». Així, la versió original ja ens indica que la casa en qüestió serà un pou de despesa sense fons per als protagonistes.

    Dels títols de les pel·lícules i de les seves traduccions ja en parlarem en un altre article, però avui us parlem de cases per una bona raó. Si continueu llegint, en traureu l’aigua clara!

    La coherència comunicativa en els projectes de traducció

    Sempre que rebem un nou projecte de traducció, en forma de text, ens arriba amb unes característiques i amb una qualitat lingüística determinades. Per començar, pot ser que el document hagi estat corregit prèviament, o pot ser que no.

    En el cas que ens arribi un escrit que a priori ha estat corregit, partiríem d’un text en bones condicions; tot i això, la nostra tasca ja començaria aquí, fent una segona revisió per assegurar-nos que a l’original no s’hi escapa cap incorrecció. En el cas que el text no hagi passat anteriorment per una correcció, la nostra feina ha de ser més exhaustiva, perquè ja comença amb certes mancances.

    Quan nosaltres ens ocupem de tot el cicle de «manipulació lingüística» —permeteu-nos la creativitat en l’ús del terme— el que fem és garantir la qualitat del projecte en tots els estadis de desenvolupament i assegurar-nos que es mantingui la coherència comunicativa entre tots els documents.

    Per tant, podem afirmar que un original correcte garanteix que tant les traduccions com tota la resta de materials que se’n puguin derivar també siguin correctes i tinguin una coherència entre ells.

    Ara enteneu el paral·lelisme amb les cases? Si en comprem una que té mals fonaments, és impossible poder-hi construir res de bo! Cal posar totxana a totxana, de manera que quan arribem a la teulada, la base pugui sostenir-ne tot el pes. Doncs el mateix passa amb els textos.

    Quan nosaltres ens n’ocupem de manera integral podem garantir que el resultat serà excel·lent. No només perquè en fem una revisió gramatical perquè les possibles incorreccions d’inici no es vagin arrossegant, sinó perquè vetllem perquè entre un text i un altre, sigui una traducció o un document en el mateix idioma relacionat amb l’original, se segueixin els mateixos criteris i, per tant, es mantingui aquesta coherència comunicativa de què parlem.

    Que quins són aquests criteris a part de la correcció ortogràfica, gramatical i de significat? Doncs moltíssims! Mireu: hi pot haver errors tipogràfics, de tractament, de convencions (majúscules i minúscules, ús dels diferents tipus de lletra, escriptura de les xifres…), de terminologia, d’expressió i de cohesió entre paràgrafs, fins i tot d’incoherència en els contextos culturals en el cas de les traduccions, entre d’altres.

    La feina de la correcció és, per tant, molt més extensa i té molt més pes del que, a priori, es pugui imaginar.

    Que el pressupost no sigui un impediment a l’excel·lència

    Després de tants anys dedicant-nos a l’ofici, hem comprovat que hi ha clientela que no és prou conscient de la importància d’aquestes tasques lingüístiques per garantir la qualitat dels seus materials de treball i de difusió i tria estalviar-se part d’aquest servei per un tema de costos.

    Nosaltres, com a bones professionals i apassionades de la feina ben feta, apostem per l’excel·lència, com dèiem més amunt. Si volem resultats excel·lents, no ens podem saltar cap de les fases de «la construcció de l’obra».

    Us imagineu si volguéssim fer les golfes de la casa quan encara no tenim el segon pis fet? Seria un desastre, oi? Doncs el mateix passa amb la nostra feina. Si escatimem en recursos, el resultat en sortirà menys lluït.

    La planificació per garantir la coherència comunicativa

    La nostra feina ideal és aquella en què podem encarregar-nos de tot el cicle del projecte.

    Això significa que treballarem amb el text des de l’inici —amb la correcció—, fins al final, en múltiples formats (material imprès, digital, audiovisual). Perquè això sigui possible, però, cal fer-ho saber al client i treballar conjuntament en una bona planificació.

    Sobre la importància de la coherència comunicativa i d’una bona planificació us en parlàvem, fa uns dies, en una publicació d’Instagram que podeu llegir aquí. Si hi doneu un cop d’ull, veureu que hi teniu una bona pila de consells previs imprescindibles per tenir en compte abans de publicar cap text.

    Quan comencem un nou projecte hi ha tota una sèrie de passos que duem a terme, abans no tenim el text acabat i a punt per entregar al client. Us els detallarem breument per tal que copseu l’abast de la feina dels i les traductores i correctores.

    1. En primer lloc, quan encarem una feina, i com hem explicat a l’inici, el primer que fem és la correcció de l’original. Si el projecte no és de traducció, però consta de diversos documents, en comprovem la coherència terminològica i de criteris consensuats.
    2. Tot seguit, si el document s’ha de difondre en un altre idioma o en diversos, el traduïm (idealment, si és un projecte molt extens, potser cal fer una tasca prèvia de consens de la terminologia amb el client).
    3. Abans que el document vagi a impremta o se’n faci la maquetació final per difondre, en revisem les galerades, és a dir, comprovem que els textos han estat ben maquetats. Ja no es tracta de la correcció lingüística, sinó més aviat d’aspectes com ara la comprovació de paraules ben tallades a final de línia, tipografia correcta, disposició del text, etc. En cas que es tracti d’un producte final en format àudio o vídeo, cal comprovar que s’ha traslladat correctament el text.
    4. Per tancar el cicle del projecte, cal fer una revisió final o segones galerades en cas de textos escrits, per comprovar que tots els canvis indicats a la fase anterior han estat ben introduïts.

    La coherència comunicativa en un exemple

    Com veieu, la nostra feina va molt més enllà d’una simple correcció, revisió o traducció de textos. I per acabar-ho d’il·lustrar, us voldríem compartir un exemple d’èxit que vam dur a terme amb un dels nostres clients, el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

    Per a l’exposició «L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització», que es va exhibir en aquest museu entre l’abril de 2021 i el gener de 2022, a Teclat vam rebre l’encàrrec de corregir i traduir els plafons i les cartel·les explicatives de tots els elements que s’hi podien veure. La nostra tasca va cobrir tot el cicle de la manipulació lingüística de què parlàvem:

    1. Revisió dels textos en català, consens de terminologia amb les persones comissàries de l’exposició i entrega de textos definitius. En aquesta fase, vam lliurar els textos amb marques de correcció a fi que les persones expertes poguessin acceptar o descartar els canvis proposats, sobretot pel que feia a terminologia i convencions.
    2. Amb el text original definitiu, traducció al castellà i a l’anglès, amb el consens també de termes molt especialitzats i de convencions en cada llengua, per garantir la coherència comunicativa en tots els idiomes del projecte.
    3. Revisió dels textos en el format expositiu final, en els tres idiomes.
    4. Segona revisió del material expositiu, per comprovar que s’havien inclòs els canvis de la fase anterior

    Així doncs, poder fer-nos càrrec del projecte de principi a fi ens va permetre obtenir uns textos coherents en totes les llengües quant a lèxic, convencions i estil.

    El millor resultat

    Tots aquests matisos i arguments, i la llarga trajectòria que ens avala en el món de la traducció, la correcció i la interpretació, ens fan posar èmfasi en la importància de recórrer a bones i bons professionals per tal d’aconseguir resultats sensacionals.

    Si tu també creus en el valor de la feina ben feta, des de bon començament fins al final, contacta amb nosaltres i explica’ns el teu projecte. Serà un plaer poder-t’hi ajudar i contribuir a garantir-ne la coherència comunicativa!

    Empreses amb visió femenina

    Posted on by Teclat

    Teclat és una empresa formada per tres dones que —amb la col·laboració d’un ampli equip de professionals de la llengua, tant homes com dones— ajudem les empreses i els particulars en el seus projectes de comunicació, amb una mirada i una manera de fer en femení.

    I això què vol dir? Doncs, entre altres coses, tenir en compte que, a banda de ser professionals que dediquem gran part dels nostres dies a oferir els nostres coneixements i aptituds al servei d’altres empreses i professionals, som persones amb vides, realitats i necessitats molt diferents que també cal respectar i satisfer.

    A Teclat ens sentim orgulloses de la feina que fem en aquest sentit, de posar en valor i en pràctica, cada dia, conceptes com la flexibilitat horària, la conciliació familiar o la cura i l’autocura, uns aspectes que considerem clau si parlem d’empreses amb visió femenina.

    Perquè tenim molt present que, en definitiva, som persones que treballem amb i per a altres persones, i que és important posar la vida al centre, la nostra i la de les persones amb qui ens relacionem.

    Però som ben conscients que no totes les dones es troben en la mateixa situació i que encara calen molts canvis en la societat, alguns de ben profunds. I començant, potser, per promoure més el lideratge femení.

    La manca d’empreses amb visió femenina

    Fa uns quants anys, quan parlàvem d’empresa i d’empresaris, el que imaginàvem eren homes que manaven i dirigien els seus negocis,  tot i que l’estereotip d’home-amo ha anat canviant a mesura que la industrialització ha donat pas a la digitalització. Així, les fàbriques van transformar-se en empreses amb despatxos i va aparèixer la figura de l’«executiu agressiu» que vèiem a la pel·lícula The Wolf of Wall Street.

    En molts dels referents cinematogràfics que tenim, qui mana és un home, i la secretària (normalment atractiva i jove), una dona. Els càrrecs importants els han ocupat tradicionalment els homes, i les dones hem quedat relegades a un segon pla, cosa que ens remet al concepte de «paritat».

    I és que la paritat, entesa com una participació equilibrada de dones i homes en les posicions de poder i de presa de decisions en totes les esferes de la vida (política, econòmica i social), constitueix una condició destacada per a la igualtat entre els sexes i seria un dels elements clau per a la incorporació al mercat d’empreses amb visió femenina.

    Aquest escenari igualitari és un dels objectius que omplen molts programes electorals i discursos institucionals, però el cert és que estem lluny d’aconseguir-lo i, més aviat, ens trobem encara en una situació  d’infrarepresentació de les dones, un aspecte que és considerat un dèficit de democràcia.

    Ens fem nostres les reflexions de diverses dones ministres i exministres europees que l’any 1992, a la Declaració d’Atenes, van inaugurar la utilització del terme «democràcia paritària»:

    «La igualtat formal i informal de dones i homes és un dret humà fonamental. Les dones representen més de la meitat de la població. La igualtat requereix paritat en la representació i administració de les nacions. Les dones representen la meitat del talent i habilitats potencials de la humanitat i la seva infrarepresentació en la presa de decisions és una pèrdua pel conjunt de la societat. La infrarepresentació de les dones en la presa de decisions impedeix que es tinguin en compte els interessos i necessitats del conjunt de la població. Una participació equilibrada de dones i homes en la presa de decisions produiria diferents idees, valors i estils de comportament necessaris per assolir un món més just i equilibrat per a tothom, tant per a les dones com per als homes.»

    Les empreses i la invisibilitat de la dona

    Però, aleshores, és que les dones no ocupen càrrecs de comandament?

    Sí, sí que n’ocupen. De fet, l’Estat espanyol és el sisè país de la Unió Europea amb índexs d’igualtat més grans entre homes i dones, segons la classificació anual de l’Institut Europeu d’Igualtat i Gènere (EIGE).

    No obstant això, l’Estudi Global Entrepreneurship Monitor 2019-2020 assenyalava la bretxa de gènere en l’emprenedoria innovadora, i observava que hi ha menys dones que es decidien a crear la seva pròpia empresa i que trobaven més obstacles que els homes a l’hora d’engegar-les.

    De fet, segons estudis de l’escola de negocis de la Universitat Harvard, els inversors prefereixen, encara avui dia, projectes liderats per homes, la qual cosa els facilita aconseguir més inversió.

    La paradoxa és que els equips liderats per dones, i que, per tant, incorporen la visió femenina a l’empresa, obtenen millors resultats, segons ha publicat el Boston Consulting Group. Així i tot, hi ha manca de presència femenina. I aquest fet genera un efecte dominó que dificulta que les dones puguin complir el seu somni en les mateixes condicions que els homes.

    A Espanya, només el 14 % de les fundadores i cofundadores de startups són dones. Aquesta manca de presència de dones en l’emprenedoria en perpetua la falta de referents. I així, entrem en un cercle viciós: si no tenim el llegat de dones predecessores que ens puguin guiar en el camí de la igualtat amb els homes, no ens creiem que siguem capaces d’arribar-hi, i continuem lluny de la igualtat plena.

    Les empreses i el sostre de vidre

    Un altre aspecte que impossibilita el desenvolupament d’empreses amb visió femenina és el del «sostre de vidre». Segons el US Department of Labor, Federal Glass Ceiling Commission, el «sostre de vidre» són les barreres invisibles que impedeixen a moltes treballadores altament qualificades assolir els nivells jeràrquics màxims al món dels negocis independentment dels seus mèrits. Parlem de posicions de responsabilitat en els àmbits polític, econòmic i social.

    Cada cop, però, es fa més difícil entendre aquesta definició sense fer referència també al del «terra enganxós», és a dir, no únicament les dones no poden accedir a les posicions més qualificades del mercat laboral, sinó que es troben amb serioses dificultats per superar els llocs de treball més precaris i menys valorats socialment.

    Seria fantàstic poder dir que l’any 2022 aquesta situació ja ha revertit, però, malauradament, encara tenim molta feina a fer per aconseguir la igualtat entre homes i dones en l’àmbit laboral.

    L’empoderament de la dona

    Les dones hem estat ignorades, maltractades, apartades i menystingudes. Això no és cap discurs feminista: la història així ens ho confirma. Ja fa anys que sortim a manifestar-nos, reclamant i cridant que volem ser iguals que els nostres companys homes. I un element essencial per poder construir una societat igualitària, on no hi hagi una distribució desigual dels poders, que atorga determinats privilegis als homes envers les dones és l’empoderament de la dona. L’empoderament consisteix a conquerir els drets i espais que ens han estat negats al llarg de la història. I, per molt que a algú el cansi tant de lila, no és moment d’abaixar la guàrdia.

    Tenim molta feina a fer: moltes desigualtats per superar i moltes inèrcies i automatismes per actualitzar. El feminisme no és, només, cosa de dones. És cosa de totes i de tots. Potser en un món ideal no hauríem de manifestar-nos per demanar uns drets que hauríem de tenir des que naixem, però malauradament, encara avui ho hem de fer.

    I les dones de Teclat ens hi sumem i contribuïm a la construcció d’una societat més igualitària des d’una empresa amb visió femenina.

    Enllaços d’interès

    Carta als Reis d’Orient

    Posted on by Teclat

    Us recordeu de la màgia que sentíeu quan els vèieu a la cavalcada i els entregàveu la carta? Com anàveu a dormir amb aquell neguit, esperant que la nit passés molt ràpid per poder-vos llevar i descobrir quants regals us havien deixat al menjador de casa?

    Passen els anys i perdem la connexió amb la il·lusió de demanar el que voldríem, de somiar en majúscules, sense límits ni restriccions. La màgia s’ha esvaït per convertir-se en consumisme per als qui ja coneixem «la veritat» (o «la mentida», segons com es miri).

    Però una part de nosaltres —n’hi diuen el nostre nen o nena interior— no vol deixar de ser-ho i continuem mantenint aquesta tradició amb fills, filles, nebots i nebodes… en una cadena infinita de cartes escrites plenes de somnis i desitjos.

    El 2021 ha estat un any complicat, però nosaltres ens hem portat molt bé i volem mirar endavant amb il·lusió i esperança. Per això, l’equip de Teclat hem escrit la nostra carta als Reis. Una carta individual, però pensada en col·lectiu: tant en l’empresa com en les companyes de feina i totes les col·laboradores i col·laboradors.

    I voldríem compartir-la amb vosaltres:

    • El nostre desig més gran és fer col·laboracions professionals amb projectes amb què compartim valors, temes, maneres de fer i cultura empresarial. Pensem en empreses i comerços locals amb qui poder donar-nos suport mutu i, alhora, estem obertes a col·laborar-hi i crear sinergies. Per a nosaltres és important treballar per difondre els nostres valors, i un dels principals és que som una empresa que treballa per a persones i amb persones, amb la voluntat de tenir-ne cura.
    • El 2021 ha estat l’any en què hem fet el cop de cap a les xarxes socials i en voldríem ser un referent com a assessores lingüístiques d’empreses, organismes i entitats, i com a promotores de l’ús del català. Posarem el focus a treballar en projectes integrals, que abracin tot el cicle de creació, correcció, traducció, assessorament, etc. dels «productes» lingüístics i comunicatius d’una empresa, organització, projecte, esdeveniment, publicació, etc.
    • Volem continuar formant-nos i adquirint noves estratègies, eines, programes i recursos per afrontar reptes i projectes complexos i exigents per poder complir els objectius generals de l’empresa i també per poder assumir les responsabilitats dels nostres càrrecs.
    • La nostra feina està en constant evolució i volem mantenir-nos al dia de les tendències del sector per incorporar-les i poder oferir els millors serveis a la nostra clientela.
    • I, finalment, no volem deixar de banda un aspecte essencial per a nosaltres: volem continuar trobant i mantenint l’equilibri entre la vida professional i la personal per gaudir plenament de totes dues i que siguin de bona qualitat. Volem cuidar-nos i trobar la mesura justa per poder assumir els moments tensos de molta feina i alhora saber assaborir els moments de calma i recompensa.

    Aquests són els nostres cinc desitjos. Cinc desitjos que, amb il·lusió, determinació, constància, unió, comunicació i empatia estem segures que podrem assolir en aquest any que comença.