Demaneu Pressupost
Pressupost Gratuit

Empleneu aquest formulari per demanar-nos un pressupost sense compromís.

    * Recomanem que ens envieu el text per traduir en un document editable.

    Autor: Teclat

    Ara ens trobareu també a LinkedIn

    Posted on by Teclat

    Inicis i camí a l’especialització

    Teclat ja té uns quants anys de vida, gairebé 34! Va néixer a Badalona l’any 1987 de la mà de dues emprenedores que tenien com a visió fer possible que les empreses del seu entorn poguessin millorar les comunicacions amb clients, proveïdors i col·laboradors mitjançant un servei extern. Era l’època del tèlex, el fax, les trucades a telèfons fixos i el correu postal.

    Els anys van anar passant i el negoci va anar madurant al costat d’aquestes empreses, que s’obrien a l’exterior per ampliar mercats. Calia que ara la comunicació fos multilingüe, que es pogués fer en l’idioma del destinatari. I Teclat no es va quedar enrere: va incorporar col·laboradors nadius de diverses llengües als seus serveis i amb el temps es va anar especialitzant en la traducció de documentació de tota mena dels seus clients: catàlegs, manuals, fullets publicitaris, correspondència, etc.

    Amb això, també va anar diversificant clients per incorporar, a més d’empreses privades de l’àmbit industrial, empreses d’altres sectors, administracions públiques, organismes publicoprivats, agències de comunicació i gabinets legals, entre molts altres. I també va incorporar serveis com la interpretació simultània, telefònica i consecutiva per a actes públics, corporatius, reunions, rodes de premsa, etc.

    Nova etapa: reptes, èxits i aprenentatges

    Després de molts anys oferint un servei de gran qualitat amb el mateix lideratge i el mateix equip compromès, el juny del 2020 va arribar el relleu generacional a la gerència. I, amb ell, un canvi d’imatge, un nou web, un blog amb articles d’interès i el salt a les xarxes socials per donar visibilitat a la nostra feina. També, un exercici d’asseure’ns, fer balanç i definir el nostre nou horitzó.

    Quin era ara el nostre repte més gran? En un context de pandèmia, de creixent competitivitat i d’introducció al nostre sector de noves tecnologies cada vegada més avançades relacionades amb la traducció automàtica, calia:

    • Incorporar noves eines i recursos digitals per agilitzar, facilitar i millorar la nostra feina i poder cobrir les noves necessitats dels nostres clients quant a interpretacions remotes, transcripcions de documents de vídeo i àudio o subtitulació, entre altres.
    • Diferenciar-nos. Posar en valor la nostra feina, explicar als clients actuals i potencials el valor afegit dels nostres serveis.
    • Arribar a nous clients amb un tracte personalitzat, una actitud d’escolta activa de les seves necessitats i oferir-los un servei de qualitat, rigorós, flexible i puntual d’acord amb els nostres valors.

    L’equip humà de Teclat

    Les dones de Teclat tenim tarannàs molt diferents, i aquesta és una de les nostres riqueses. Cadascuna amb els seus trets i qualitats, treballem en harmonia i formem un equip ben avingut i cohesionat. Som una empresa amb una mirada i una manera de fer en femení i cadascuna gestionem amb molta cura la nostra parcel·la dins del negoci:

    • Marta: Gerència i gestió de projectes comunicatius (serveis audiovisuals i disseny de congressos). Amb l’ajut de tota la tripulació, explora nous horitzons i maneres de fer innovadores i fa avançar aquest vaixell perquè esdevingui un referent d’aportació de valor a les vostres empreses.
    • Gemma: Gestió de projectes lingüístics (traduccions, correccions, assessorament). Per les seves mans passen tots els encàrrecs que ens feu. Ella gestiona amb la màxima eficiència les feines dels clients i duu a terme una supervisió final minuciosa per garantir un resultat impecable.
    • Eva: Administració i comptabilitat. La persona amb qui us comunicareu per a la gestió de factures i altres qüestions administratives. Treballa amb diligència i perseverança, i no se li escapa ni un número!

    El nostre horitzó

    A Teclat tenim una visió clara de cap a on volem caminar. Podríem anomenar-ho estratègia, però nosaltres ho expressem en forma de desitjos que, amb il·lusió, determinació, constància, unió, comunicació i empatia estem segures que podrem assolir:

    1. La possibilitat de col·laborar professionalment i crear vincles amb empreses i projectes amb els quals compartim temes d’interès, valors, cultura empresarial i maneres de fer, per crear sinergies, promoure la nostra feina, donar-nos suport mutu i aportar-nos valor.
    2. L’oportunitat d’ampliar el nostre àmbit d’actuació i d’esdevenir un referent a les xarxes com a assessores lingüístiques d’empreses, organismes i entitats, i com a promotores de l’ús del català a les xarxes.
    3. El temps per continuar formant-nos i adquirint nous aprenentatges, noves estratègies, noves eines, programes i recursos per afrontar reptes i projectes complexos i exigents.
    4. La capacitat de mantenir-nos al dia de les tendències del sector per adaptar-nos-hi i aplicar-les a la nostra feina per continuar millorant els serveis.
    5. La perseverança per continuar cuidant-nos, trobar l’equilibri en moments de molta feina i de tensió, i gaudir d’una bona qualitat de vida personal però també professional.

    Si et ressona la nostra manera de treballar i creus que podem aportar-te valor amb una col·laboració, una prestació de serveis o un intercanvi de coneixements, posa’t en contacte amb nosaltres a traduccio@teclat.com o envia’ns un missatge al perfil de LinkedIn. Ens agradarà conèixe’t!

    Què és una auditoria lingüística i per què és important per al negoci?

    Posted on by Teclat

    Si dirigiu una empresa, probablement esteu familiaritzats amb la importància de tenir una imatge professional i una comunicació clara i efectiva. Però heu considerat mai de quina manera el llenguatge i la comunicació de l’empresa poden estar afectant el vostre èxit?

    La comunicació efectiva és essencial per a l’èxit de qualsevol empresa. Una comunicació clara i concisa amb els clients, proveïdors i empleats pot ajudar a construir relacions sòlides, evitar errors costosos i millorar l’eficàcia al lloc de treball. En canvi, la mala comunicació i l’ús incorrecte del llenguatge poden tenir conseqüències negatives per a la vostra empresa. És aquí on una auditoria lingüística pot ser útil.

    A Teclat oferim el servei d’auditoria lingüística per ajudar les empreses a identificar problemes de comunicació i llengua i proporcionar recomanacions per millorar aquests aspectes.

    Què és una auditoria lingüística?

    En termes senzills, una auditoria lingüística és una revisió sistemàtica i exhaustiva dels aspectes lingüístics d’una empresa, és a dir, de la comunicació i l’ús del llenguatge. Això pot incloure des de la manera com es redacten els correus electrònics fins a com es presenten els documents i la comunicació verbal a la vostra empresa. L’auditoria s’enfoca en la claredat, la precisió, la consistència i l’adequació del llenguatge emprat en la comunicació escrita i parlada.

    Els i les professionals de l’auditoria lingüística tenen formació lingüística i estan capacitats per analitzar i avaluar l’ús de la llengua a la vostra empresa. Treballen per identificar qualsevol problema lingüístic o de comunicació i per recomanar solucions per millorar la qualitat i l’efectivitat de la comunicació al vostre negoci.

    Un auditor lingüístic professional examina els materials de comunicació, com ara correus electrònics, informes, presentacions, fullets, etc., i avalua la qualitat de la comunicació i l’ús de la llengua.

    Per què és important una auditoria lingüística?

    Perquè pot ajudar la vostra empresa a millorar la comunicació i l’eficàcia, en identificar i solucionar problemes comunicatius i de llengua. Els beneficis d’una auditoria lingüística són els següents:

    • Millora la qualitat de la comunicació: ajuda a identificar errors gramaticals, sintàctics i d’estil que puguin afectar la qualitat de la comunicació.
    • Protegeix la imatge: una comunicació deficient pot perjudicar la imatge de la vostra empresa. Una auditoria lingüística us pot ajudar a assegurar que la comunicació sigui clara, concisa i professional.
    • Evita errors costosos: la mala comunicació i l’ús incorrecte de la llengua poden implicar errors costosos causats, per exemple, per errades de comprensió o malentesos. Una auditoria lingüística us pot ajudar a evitar aquests errors i millorar l’eficàcia al lloc de treball.

    Com podeu obtenir una auditoria lingüística per al vostre negoci?

    Per obtenir una auditoria lingüística per a la vostra empresa, seguiu aquests passos:

    1. Identifiqueu les vostres necessitats: determineu per què necessiteu una auditoria lingüística i quines àrees voleu que s’avaluïn.
    2. Busqueu un auditor lingüístic professional: a Teclat comptem amb professionals altament capacitats i amb experiència a dur a terme auditories lingüístiques.
    3. Proporcioneu exemples: proporcioneu a l’auditor lingüístic exemples dels materials de comunicació de la vostra empresa per fer-ne una avaluació detallada.
    4. Revisió i anàlisi: l’auditor lingüístic revisarà i analitzarà els materials de comunicació de la vostra empresa i elaborarà un informe detallat de les troballes. L’informe pot incloure recomanacions per millorar la comunicació i l’ús de la llengua.
    5. Implementació: un cop tingueu l’informe de l’auditoria, és important que implementeu les recomanacions de l’auditor lingüístic. Si no s’implementen les recomanacions, l’auditoria no haurà aconseguit el vostre objectiu.

    A Teclat us podem ajudar a implementar les recomanacions de l’auditoria lingüística. Oferim serveis de traducció, edició i redacció per assegurar-nos que la vostra comunicació sigui clara, concisa i efectiva.

    Conclusió

    L’auditoria lingüística és una eina valuosa per millorar la comunicació i l’eficàcia de la vostra empresa. A Teclat oferim el servei d’auditoria lingüística per ajudar les empreses a identificar problemes de comunicació i llenguatge i proporcionar recomanacions per millorar aquests aspectes.

    No dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres per obtenir més informació sobre com podem ajudar-vos a millorar la comunicació al vostre negoci.

     

     

    La coherència comunicativa, garantia de qualitat

    Posted on by Teclat

    De fet, el títol de la pel·lícula del 1986 era The money pit on, pels qui no ho sapigueu, pit vol dir «sot» o «fossa». Així, la versió original ja ens indica que la casa en qüestió serà un pou de despesa sense fons per als protagonistes.

    Dels títols de les pel·lícules i de les seves traduccions ja en parlarem en un altre article, però avui us parlem de cases per una bona raó. Si continueu llegint, en traureu l’aigua clara!

    La coherència comunicativa en els projectes de traducció

    Sempre que rebem un nou projecte de traducció, en forma de text, ens arriba amb unes característiques i amb una qualitat lingüística determinades. Per començar, pot ser que el document hagi estat corregit prèviament, o pot ser que no.

    En el cas que ens arribi un escrit que a priori ha estat corregit, partiríem d’un text en bones condicions; tot i això, la nostra tasca ja començaria aquí, fent una segona revisió per assegurar-nos que a l’original no s’hi escapa cap incorrecció. En el cas que el text no hagi passat anteriorment per una correcció, la nostra feina ha de ser més exhaustiva, perquè ja comença amb certes mancances.

    Quan nosaltres ens ocupem de tot el cicle de «manipulació lingüística» —permeteu-nos la creativitat en l’ús del terme— el que fem és garantir la qualitat del projecte en tots els estadis de desenvolupament i assegurar-nos que es mantingui la coherència comunicativa entre tots els documents.

    Per tant, podem afirmar que un original correcte garanteix que tant les traduccions com tota la resta de materials que se’n puguin derivar també siguin correctes i tinguin una coherència entre ells.

    Ara enteneu el paral·lelisme amb les cases? Si en comprem una que té mals fonaments, és impossible poder-hi construir res de bo! Cal posar totxana a totxana, de manera que quan arribem a la teulada, la base pugui sostenir-ne tot el pes. Doncs el mateix passa amb els textos.

    Quan nosaltres ens n’ocupem de manera integral podem garantir que el resultat serà excel·lent. No només perquè en fem una revisió gramatical perquè les possibles incorreccions d’inici no es vagin arrossegant, sinó perquè vetllem perquè entre un text i un altre, sigui una traducció o un document en el mateix idioma relacionat amb l’original, se segueixin els mateixos criteris i, per tant, es mantingui aquesta coherència comunicativa de què parlem.

    Que quins són aquests criteris a part de la correcció ortogràfica, gramatical i de significat? Doncs moltíssims! Mireu: hi pot haver errors tipogràfics, de tractament, de convencions (majúscules i minúscules, ús dels diferents tipus de lletra, escriptura de les xifres…), de terminologia, d’expressió i de cohesió entre paràgrafs, fins i tot d’incoherència en els contextos culturals en el cas de les traduccions, entre d’altres.

    La feina de la correcció és, per tant, molt més extensa i té molt més pes del que, a priori, es pugui imaginar.

    Que el pressupost no sigui un impediment a l’excel·lència

    Després de tants anys dedicant-nos a l’ofici, hem comprovat que hi ha clientela que no és prou conscient de la importància d’aquestes tasques lingüístiques per garantir la qualitat dels seus materials de treball i de difusió i tria estalviar-se part d’aquest servei per un tema de costos.

    Nosaltres, com a bones professionals i apassionades de la feina ben feta, apostem per l’excel·lència, com dèiem més amunt. Si volem resultats excel·lents, no ens podem saltar cap de les fases de «la construcció de l’obra».

    Us imagineu si volguéssim fer les golfes de la casa quan encara no tenim el segon pis fet? Seria un desastre, oi? Doncs el mateix passa amb la nostra feina. Si escatimem en recursos, el resultat en sortirà menys lluït.

    La planificació per garantir la coherència comunicativa

    La nostra feina ideal és aquella en què podem encarregar-nos de tot el cicle del projecte.

    Això significa que treballarem amb el text des de l’inici —amb la correcció—, fins al final, en múltiples formats (material imprès, digital, audiovisual). Perquè això sigui possible, però, cal fer-ho saber al client i treballar conjuntament en una bona planificació.

    Sobre la importància de la coherència comunicativa i d’una bona planificació us en parlàvem, fa uns dies, en una publicació d’Instagram que podeu llegir aquí. Si hi doneu un cop d’ull, veureu que hi teniu una bona pila de consells previs imprescindibles per tenir en compte abans de publicar cap text.

    Quan comencem un nou projecte hi ha tota una sèrie de passos que duem a terme, abans no tenim el text acabat i a punt per entregar al client. Us els detallarem breument per tal que copseu l’abast de la feina dels i les traductores i correctores.

    1. En primer lloc, quan encarem una feina, i com hem explicat a l’inici, el primer que fem és la correcció de l’original. Si el projecte no és de traducció, però consta de diversos documents, en comprovem la coherència terminològica i de criteris consensuats.
    2. Tot seguit, si el document s’ha de difondre en un altre idioma o en diversos, el traduïm (idealment, si és un projecte molt extens, potser cal fer una tasca prèvia de consens de la terminologia amb el client).
    3. Abans que el document vagi a impremta o se’n faci la maquetació final per difondre, en revisem les galerades, és a dir, comprovem que els textos han estat ben maquetats. Ja no es tracta de la correcció lingüística, sinó més aviat d’aspectes com ara la comprovació de paraules ben tallades a final de línia, tipografia correcta, disposició del text, etc. En cas que es tracti d’un producte final en format àudio o vídeo, cal comprovar que s’ha traslladat correctament el text.
    4. Per tancar el cicle del projecte, cal fer una revisió final o segones galerades en cas de textos escrits, per comprovar que tots els canvis indicats a la fase anterior han estat ben introduïts.

    La coherència comunicativa en un exemple

    Com veieu, la nostra feina va molt més enllà d’una simple correcció, revisió o traducció de textos. I per acabar-ho d’il·lustrar, us voldríem compartir un exemple d’èxit que vam dur a terme amb un dels nostres clients, el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

    Per a l’exposició «L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització», que es va exhibir en aquest museu entre l’abril de 2021 i el gener de 2022, a Teclat vam rebre l’encàrrec de corregir i traduir els plafons i les cartel·les explicatives de tots els elements que s’hi podien veure. La nostra tasca va cobrir tot el cicle de la manipulació lingüística de què parlàvem:

    1. Revisió dels textos en català, consens de terminologia amb les persones comissàries de l’exposició i entrega de textos definitius. En aquesta fase, vam lliurar els textos amb marques de correcció a fi que les persones expertes poguessin acceptar o descartar els canvis proposats, sobretot pel que feia a terminologia i convencions.
    2. Amb el text original definitiu, traducció al castellà i a l’anglès, amb el consens també de termes molt especialitzats i de convencions en cada llengua, per garantir la coherència comunicativa en tots els idiomes del projecte.
    3. Revisió dels textos en el format expositiu final, en els tres idiomes.
    4. Segona revisió del material expositiu, per comprovar que s’havien inclòs els canvis de la fase anterior

    Així doncs, poder fer-nos càrrec del projecte de principi a fi ens va permetre obtenir uns textos coherents en totes les llengües quant a lèxic, convencions i estil.

    El millor resultat

    Tots aquests matisos i arguments, i la llarga trajectòria que ens avala en el món de la traducció, la correcció i la interpretació, ens fan posar èmfasi en la importància de recórrer a bones i bons professionals per tal d’aconseguir resultats sensacionals.

    Si tu també creus en el valor de la feina ben feta, des de bon començament fins al final, contacta amb nosaltres i explica’ns el teu projecte. Serà un plaer poder-t’hi ajudar i contribuir a garantir-ne la coherència comunicativa!

    Empreses amb visió femenina

    Posted on by Teclat

    Teclat és una empresa formada per tres dones que —amb la col·laboració d’un ampli equip de professionals de la llengua, tant homes com dones— ajudem les empreses i els particulars en el seus projectes de comunicació, amb una mirada i una manera de fer en femení.

    I això què vol dir? Doncs, entre altres coses, tenir en compte que, a banda de ser professionals que dediquem gran part dels nostres dies a oferir els nostres coneixements i aptituds al servei d’altres empreses i professionals, som persones amb vides, realitats i necessitats molt diferents que també cal respectar i satisfer.

    A Teclat ens sentim orgulloses de la feina que fem en aquest sentit, de posar en valor i en pràctica, cada dia, conceptes com la flexibilitat horària, la conciliació familiar o la cura i l’autocura, uns aspectes que considerem clau si parlem d’empreses amb visió femenina.

    Perquè tenim molt present que, en definitiva, som persones que treballem amb i per a altres persones, i que és important posar la vida al centre, la nostra i la de les persones amb qui ens relacionem.

    Però som ben conscients que no totes les dones es troben en la mateixa situació i que encara calen molts canvis en la societat, alguns de ben profunds. I començant, potser, per promoure més el lideratge femení.

    La manca d’empreses amb visió femenina

    Fa uns quants anys, quan parlàvem d’empresa i d’empresaris, el que imaginàvem eren homes que manaven i dirigien els seus negocis,  tot i que l’estereotip d’home-amo ha anat canviant a mesura que la industrialització ha donat pas a la digitalització. Així, les fàbriques van transformar-se en empreses amb despatxos i va aparèixer la figura de l’«executiu agressiu» que vèiem a la pel·lícula The Wolf of Wall Street.

    En molts dels referents cinematogràfics que tenim, qui mana és un home, i la secretària (normalment atractiva i jove), una dona. Els càrrecs importants els han ocupat tradicionalment els homes, i les dones hem quedat relegades a un segon pla, cosa que ens remet al concepte de «paritat».

    I és que la paritat, entesa com una participació equilibrada de dones i homes en les posicions de poder i de presa de decisions en totes les esferes de la vida (política, econòmica i social), constitueix una condició destacada per a la igualtat entre els sexes i seria un dels elements clau per a la incorporació al mercat d’empreses amb visió femenina.

    Aquest escenari igualitari és un dels objectius que omplen molts programes electorals i discursos institucionals, però el cert és que estem lluny d’aconseguir-lo i, més aviat, ens trobem encara en una situació  d’infrarepresentació de les dones, un aspecte que és considerat un dèficit de democràcia.

    Ens fem nostres les reflexions de diverses dones ministres i exministres europees que l’any 1992, a la Declaració d’Atenes, van inaugurar la utilització del terme «democràcia paritària»:

    «La igualtat formal i informal de dones i homes és un dret humà fonamental. Les dones representen més de la meitat de la població. La igualtat requereix paritat en la representació i administració de les nacions. Les dones representen la meitat del talent i habilitats potencials de la humanitat i la seva infrarepresentació en la presa de decisions és una pèrdua pel conjunt de la societat. La infrarepresentació de les dones en la presa de decisions impedeix que es tinguin en compte els interessos i necessitats del conjunt de la població. Una participació equilibrada de dones i homes en la presa de decisions produiria diferents idees, valors i estils de comportament necessaris per assolir un món més just i equilibrat per a tothom, tant per a les dones com per als homes.»

    Les empreses i la invisibilitat de la dona

    Però, aleshores, és que les dones no ocupen càrrecs de comandament?

    Sí, sí que n’ocupen. De fet, l’Estat espanyol és el sisè país de la Unió Europea amb índexs d’igualtat més grans entre homes i dones, segons la classificació anual de l’Institut Europeu d’Igualtat i Gènere (EIGE).

    No obstant això, l’Estudi Global Entrepreneurship Monitor 2019-2020 assenyalava la bretxa de gènere en l’emprenedoria innovadora, i observava que hi ha menys dones que es decidien a crear la seva pròpia empresa i que trobaven més obstacles que els homes a l’hora d’engegar-les.

    De fet, segons estudis de l’escola de negocis de la Universitat Harvard, els inversors prefereixen, encara avui dia, projectes liderats per homes, la qual cosa els facilita aconseguir més inversió.

    La paradoxa és que els equips liderats per dones, i que, per tant, incorporen la visió femenina a l’empresa, obtenen millors resultats, segons ha publicat el Boston Consulting Group. Així i tot, hi ha manca de presència femenina. I aquest fet genera un efecte dominó que dificulta que les dones puguin complir el seu somni en les mateixes condicions que els homes.

    A Espanya, només el 14 % de les fundadores i cofundadores de startups són dones. Aquesta manca de presència de dones en l’emprenedoria en perpetua la falta de referents. I així, entrem en un cercle viciós: si no tenim el llegat de dones predecessores que ens puguin guiar en el camí de la igualtat amb els homes, no ens creiem que siguem capaces d’arribar-hi, i continuem lluny de la igualtat plena.

    Les empreses i el sostre de vidre

    Un altre aspecte que impossibilita el desenvolupament d’empreses amb visió femenina és el del «sostre de vidre». Segons el US Department of Labor, Federal Glass Ceiling Commission, el «sostre de vidre» són les barreres invisibles que impedeixen a moltes treballadores altament qualificades assolir els nivells jeràrquics màxims al món dels negocis independentment dels seus mèrits. Parlem de posicions de responsabilitat en els àmbits polític, econòmic i social.

    Cada cop, però, es fa més difícil entendre aquesta definició sense fer referència també al del «terra enganxós», és a dir, no únicament les dones no poden accedir a les posicions més qualificades del mercat laboral, sinó que es troben amb serioses dificultats per superar els llocs de treball més precaris i menys valorats socialment.

    Seria fantàstic poder dir que l’any 2022 aquesta situació ja ha revertit, però, malauradament, encara tenim molta feina a fer per aconseguir la igualtat entre homes i dones en l’àmbit laboral.

    L’empoderament de la dona

    Les dones hem estat ignorades, maltractades, apartades i menystingudes. Això no és cap discurs feminista: la història així ens ho confirma. Ja fa anys que sortim a manifestar-nos, reclamant i cridant que volem ser iguals que els nostres companys homes. I un element essencial per poder construir una societat igualitària, on no hi hagi una distribució desigual dels poders, que atorga determinats privilegis als homes envers les dones és l’empoderament de la dona. L’empoderament consisteix a conquerir els drets i espais que ens han estat negats al llarg de la història. I, per molt que a algú el cansi tant de lila, no és moment d’abaixar la guàrdia.

    Tenim molta feina a fer: moltes desigualtats per superar i moltes inèrcies i automatismes per actualitzar. El feminisme no és, només, cosa de dones. És cosa de totes i de tots. Potser en un món ideal no hauríem de manifestar-nos per demanar uns drets que hauríem de tenir des que naixem, però malauradament, encara avui ho hem de fer.

    I les dones de Teclat ens hi sumem i contribuïm a la construcció d’una societat més igualitària des d’una empresa amb visió femenina.

    Enllaços d’interès

    Tot el que mai t’han explicat de la correcció de textos

    Posted on by Teclat

    Qualsevol persona que hagi fet l’esforç d’escriure un text sap que les errades ortogràfiques i d’altres tipus apareixen, com si fossin bolets, fins i tot després d’algunes lectures posteriors.

    I encara hi afegiríem: apareixen fins i tot després que una segona persona, aliena a l’escriptura, l’hagi revisat; i, de vegades, malauradament, també n’hi ha en el text publicat, tant si és en paper com en un suport digital, com ara un web.

    En el cas del text publicat en paper, l’error és inesborrable i caldrà esperar una nova edició per «redimir-ne» les faltes; en el segon, per sort podrem esmenar les errades i que el text s’actualitzi en temps real, per evitar possibles mals majors.

    Amb tot això, sembla força clar que la correcció de textos no és cosa de broma.

    Tipus de correcció de textos

    Quan parlem de correcció d’un text o de revisió lingüística, el primer que ens ve al cap són les faltes d’ortografia.

    Però aquests no són els únics errors que hi pot haver en un text i els i les professionals de la correcció de textos tenim l’experiència i la formació per detectar els que no són tan obvis o visibles i poder així oferir diferents serveis de correcció a la nostra clientela.

    Per començar, podríem parlar de correcció ortotipogràfica i correcció d’estil.

    La correcció ortotipogràfica

    La primera és la correcció lingüística que serveix tant per esmenar els errors ortogràfics, sintàctics, gramaticals i tipogràfics com per unificar els recursos tipogràfics (majúscules, cursives, cometes, negretes…). El que tenim en compte en aquesta tasca és l’estètica, la funcionalitat, la llegibilitat i l’eficiència comunicativa del text.

    Moltes persones es pensen que per a això amb l’ús d’un corrector automàtic n’hi ha prou, i no és així. Si el que volem és un text professional, amb un acabat impecable, cal que un professional ens en faci una revisió. Els correctors i els programes de correcció en línia són eines útils i un pas imprescindible que podem emprar abans de lliurar qualsevol document, però les correccions automàtiques tenen certes limitacions que hem de tenir en compte. Per exemple, els automatismes no «entenen» l’ús de certes paraules, segons el context, cosa que sí que copsa un corrector o correctora professional.

    La correcció d’estil

    El segon tipus de correcció de textos és la correcció d’estil, que té com a missió fer el text més comprensible i actua sobre els plans sintàctic, gramatical i expressiu per tal de polir-lo i optimitzar-ne els recursos. En aquest tipus de correcció ens enfoquem en aquells aspectes que no són errors normatius, però que afecten negativament la comprensió de l’escrit.

    Perquè no hi hagi malentesos: els i les professionals de la correcció de textos no reescrivim el text original, ni en canviem l’estil o sentit —que és molt personal de l’autor o autora i entenem que cal respectar—, sinó que en modifiquem alguns aspectes amb la intenció de fer-lo més entenedor.

    Així, la correcció d’estil se centra a usar correctament els temps verbals, reformular oracions confuses o errònies, depurar les ambigüitats o contradiccions, eliminar errors i imprecisions de vocabulari i adequar el text segons un llibre d’estil o segons el perfil de lector o lectora a qui s’adreci, entre altres qüestions.

    El perill que podria tenir aquesta part de la correcció de textos —si no la du a terme un professional— és la sobrecorrecció, és a dir, excedir-se en allò que es corregeix i canviar massa coses que no són estrictament necessàries, però per això la nostra feina és preservar, com dèiem, l’estil original i propi de l’autor o autora i corregir únicament el que sigui imprescindible corregir.

    La correcció de galerades

    Un tercer tipus de correcció de textos que també és recomanable encarregar és la revisió final de les galerades o proves d’impremta, per a documents que calgui maquetar o editar.

    En aquest cas, hi ha dues opcions: que el client es maqueti el text o que ens n’encarregui la maquetació. En tots dos casos, comprovem que en el document final no hi hagi errors de lletres o paraules tallades, de proporcions diferents, de línies que quedin penjades, d’errors de picatge i que es mantinguin les negretes, cursives i altres aspectes relacionats amb la disposició textual.

    I després de totes aquestes revisions, ja està?

    Doncs…no! Quan tota aquesta feina ja està feta, encara caldria fer una revisió final del text en el seu context, amb les imatges —si en té— i, tal vegada, encara caldria fer-hi algun canvi.

    Així que, com veieu, la nostra feina comporta un acompanyament global del procés de treball: des de la primera revisió del text fins a ser editat o maquetat on li correspongui.

    La correcció de textos també fa marca

    Les faltes fan mal a la vista i els textos que no s’entenen o bé ens confonen o bé ens deixen indiferents.

    Un text amb errors ortogràfics, lèxics o gramaticals perd credibilitat i transmet una mala imatge.

    Per tant, parlar de correcció de textos és també parlar de marca, de reputació i de prestigi.

    Quan un text està ben redactat, és coherent, íntegre i el missatge és potent i entenedor, l’usuari final ho nota.

    I, de retruc, l’emissor se’n beneficia. Perquè si el missatge és eficient i entenedor, rebrem la resposta esperada. En canvi, si el missatge és confús, incoherent o crea rebuig al receptor, en sortirem malparades.

    La bona reputació es construeix amb petits pilars —i detalls— que sumen, i la polidesa en la llengua n’és un.

    Comptar amb el servei de correcció de textos professional és garantia d’èxit. Així doncs, si necessites un servei de correcció de textos, no dubtis a contactar amb nosaltres. Ens agradarà escoltar-te i fer-te un pressupost, al més aviat possible!

    Carta als Reis d’Orient

    Posted on by Teclat

    Us recordeu de la màgia que sentíeu quan els vèieu a la cavalcada i els entregàveu la carta? Com anàveu a dormir amb aquell neguit, esperant que la nit passés molt ràpid per poder-vos llevar i descobrir quants regals us havien deixat al menjador de casa?

    Passen els anys i perdem la connexió amb la il·lusió de demanar el que voldríem, de somiar en majúscules, sense límits ni restriccions. La màgia s’ha esvaït per convertir-se en consumisme per als qui ja coneixem «la veritat» (o «la mentida», segons com es miri).

    Però una part de nosaltres —n’hi diuen el nostre nen o nena interior— no vol deixar de ser-ho i continuem mantenint aquesta tradició amb fills, filles, nebots i nebodes… en una cadena infinita de cartes escrites plenes de somnis i desitjos.

    El 2021 ha estat un any complicat, però nosaltres ens hem portat molt bé i volem mirar endavant amb il·lusió i esperança. Per això, l’equip de Teclat hem escrit la nostra carta als Reis. Una carta individual, però pensada en col·lectiu: tant en l’empresa com en les companyes de feina i totes les col·laboradores i col·laboradors.

    I voldríem compartir-la amb vosaltres:

    • El nostre desig més gran és fer col·laboracions professionals amb projectes amb què compartim valors, temes, maneres de fer i cultura empresarial. Pensem en empreses i comerços locals amb qui poder donar-nos suport mutu i, alhora, estem obertes a col·laborar-hi i crear sinergies. Per a nosaltres és important treballar per difondre els nostres valors, i un dels principals és que som una empresa que treballa per a persones i amb persones, amb la voluntat de tenir-ne cura.
    • El 2021 ha estat l’any en què hem fet el cop de cap a les xarxes socials i en voldríem ser un referent com a assessores lingüístiques d’empreses, organismes i entitats, i com a promotores de l’ús del català. Posarem el focus a treballar en projectes integrals, que abracin tot el cicle de creació, correcció, traducció, assessorament, etc. dels «productes» lingüístics i comunicatius d’una empresa, organització, projecte, esdeveniment, publicació, etc.
    • Volem continuar formant-nos i adquirint noves estratègies, eines, programes i recursos per afrontar reptes i projectes complexos i exigents per poder complir els objectius generals de l’empresa i també per poder assumir les responsabilitats dels nostres càrrecs.
    • La nostra feina està en constant evolució i volem mantenir-nos al dia de les tendències del sector per incorporar-les i poder oferir els millors serveis a la nostra clientela.
    • I, finalment, no volem deixar de banda un aspecte essencial per a nosaltres: volem continuar trobant i mantenint l’equilibri entre la vida professional i la personal per gaudir plenament de totes dues i que siguin de bona qualitat. Volem cuidar-nos i trobar la mesura justa per poder assumir els moments tensos de molta feina i alhora saber assaborir els moments de calma i recompensa.

    Aquests són els nostres cinc desitjos. Cinc desitjos que, amb il·lusió, determinació, constància, unió, comunicació i empatia estem segures que podrem assolir en aquest any que comença.

    Coneixes la diferència entre la traducció jurídica i la traducció jurada?

    Posted on by Teclat

    El primer que caldria esmentar és la diferència entre la traducció jurídica i la traducció jurada. Som-hi?

    Traducció jurídica o traducció legal

    Les traduccions jurídiques són traduccions especialitzades i fan referència al camp legal o jurídic, o judicial. S’apliquen a documents oficials o privats de caràcter legal i es caracteritzen per la seva complexitat, perquè els documents amb què treballem, generalment, han estat redactats per professionals del dret; per tant, els traductors o traductores jurídics han de reflectir en un altre idioma, a més de les paraules, els conceptes dels quals es desprenen efectes legals per a dues o més parts.

    Atès que la traducció jurídica implica un llenguatge altament tècnic, els professionals de la traducció jurídica han d’estar completament familiaritzats amb la terminologia legal, tant en els idiomes d’origen com en els de destí, i també amb els sistemes jurídics corresponents.

    Les traduccions jurídiques més sol·licitades

    Qualsevol document redactat per un expert en dret, siguin funcionaris o funcionàries públics, advocats, jutges o assessors legals, així com tota mena de documents financers, són susceptibles de ser traduïts per un traductor jurídic professional.

    Perquè us en feu una idea, aquests en són alguns exemples:

    • Contractes de compravenda i arrendament

    • Acords de confidencialitat

    • Polítiques de privacitat

    • Condicionats de pòlisses

    • Escriptures de constitució

    • Actes i poders notarials

    • Procediments arbitrals

    • Demandes i sentències judicials

    • Informes pericials

    • Testaments i fideïcomisos

    • Textos legislatius (lleis, decrets, etc.)

    En general, podríem dir que tot text legal o financer que suposi la creació de drets o obligacions per a una determinada part que hagi d’estar en una llengua estrangera és susceptible d’una traducció jurídica.

    Traducció jurada

    La traducció jurada és tota traducció —sigui jurídica o d’una altra especialització— que ha estat certificada per un traductor/a habilitat/ada per instàncies oficials. Per tant, la traducció jurada té un caràcter oficial, ja que el traductor jurat està revestit de les facultats que atorga l’òrgan o institució habilitant (en el cas d’Espanya, el Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, que delega competències a Catalunya en la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat).

    Aquesta traducció no representa cap especificitat, des del punt de vista tècnic, però té la particularitat que ha de dur el segell, la signatura i la certificació del traductor o traductora jurats, que li atorguen validesa legal. Sense aquests elements, la traducció no es podrà considerar jurada, ja que és amb el segell, la signatura i el certificat que el traductor o la traductora jurada donen fe que la traducció és completa i fidel al document original redactat en una altra llengua.

    Potser us pregunteu per què és necessari aquest tipus de traducció, oi? Doncs és un requeriment imprescindible per a determinats tràmits o gestions amb instàncies oficials, que especifiquen que la traducció dels documents que s’hi presentin ha d’estar jurada per un traductor jurat (també anomenat, en alguns països, oficial o certificat).

    Les traduccions jurades poden ser de moltes menes i els demandants d’aquest tipus de traduccions són el públic general, quan han de presentar documentació davant d’administracions públiques o organismes estrangers.

    Algunes de les traduccions jurades més comunes que duem a terme són de títols acadèmics, per poder-los homologar davant d’universitats o centres escolars estrangers, de certificats mèdics o d’ingressos per poder sol·licitar ajudes públiques, o certificats del registre mercantil, per poder constituir una empresa, entre d’altres.

    Un altre àmbit on cal la presència d’un traductor-intèrpret jurat és en processos judicials, en actes davant notari, en cerimònies matrimonials, o qualsevol altre acte de caràcter oficial en el qual intervinguin persones que no parlen l’idioma en què es desenvolupa l’acte i el que diuen hagi de tenir validesa legal. En aquest cas, parlarem d’interpretacions jurades.

    Traductors jurídics versus traductors jurats

    El rigor que implica una traducció jurídica obliga el traductor jurídic a dominar les tècniques de traducció consistents en la transposició de diferents institucions pròpies del sistema jurídic del text de destí, així com conèixer la cultura jurídica del receptor del producte final de la traducció.

    Els traductors jurídics, doncs, han invertit molt en la seva formació i dediquen molt de temps a actualitzar-se i és per això que les traduccions jurídiques tenen un cost més elevat que les traduccions no especialitzades.

    Per exercir de traductor jurídic no cal haver superat cap examen oficial, però, com dèiem, cal tenir un coneixement dels termes del món del dret i molts dels nostres traductors jurídics tenen també formació legal.

    En canvi, els traductors jurats sí que són professionals certificats a través d’un examen oficial amb convocatòria periòdica al Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, el qual els concedeix el títol de traductor jurat, intèrpret jurat o traductor-intèrpret jurat, segons el cas. En aquestes convocatòries s’examinen totes les persones que volen obtenir el títol cap i des del castellà. Les proves són molt exigents i sovint molts traductors que s’hi presenten ho han de fer en diverses convocatòries fins que aproven.

    La superació d’aquestes proves habilita per exercir la traducció i la interpretació jurades, en funció de l’examen que se superi.

    En cas que es vulgui aconseguir el títol cap i des del català, les proves les organitza la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat, que és també qui coordina el registre de traductors i intèrprets jurats en català i proporciona les habilitacions corresponents.

    El traductor jurat té la facultat de certificar que el text d’arribada es correspon al text d’origen. No és ni un funcionari públic ni té una plaça oficial; es tracta d’un professional independent que exerceix la professió com a autònom o dins d’una empresa.

    En aquest sentit, només caldria matisar que, tot i que els textos de traducció jurada no són de naturalesa jurídica, sí que és necessari que el traductor jurat tingui coneixements sobre traducció jurídica i és per aquest motiu que les proves habilitants solen ser de textos majoritàriament jurídics. Per tot això, la traducció jurada també té un preu més elevat que la traducció ordinària.

    I fins aquí la diferència entre la traducció jurídica i la traducció jurada. Esperem que l’article hagi estat d’ajuda per aclarir alguns conceptes.

    Si necessiteu una traducció jurídica o jurada, a Teclat ens complaurà assessorar-vos. Contacteu amb nosaltres perquè us puguem enviar un pressupost, sense compromís, al més aviat possible.

     

    Llenguatge inclusiu o no sexista: un llenguatge amb perspectiva de gènere

    Posted on by Teclat

    Per exemple, hi ha qui considera que l’ús del masculí genèric —que, gramaticalment, tant en català com en castellà és la forma considerada no marcada perquè pot englobar individus dels dos sexes— n’és una prova, ja que invisibilitza les dones i les persones no-binàries en tant que promou una visió androcèntrica de la societat, en què s’identifica, únicament, l’home i les característiques masculines com a allò normatiu, universal i generalitzable.

    El que es pretén aconseguir amb el llenguatge inclusiu, no sexista o amb perspectiva de gènere és promoure la igualtat entre totes les persones i el reconeixement de totes les identitats i de la diversitat, a través d’una reflexió conscient i crítica del llenguatge culturalment interioritzat, per tal que aprenguem, interioritzem i implementem nous hàbits verbals, que ens ajudin a expressar-nos de manera igualitària i no excloent.

    Llenguatge inclusiu, per a tots els col·lectius

    Així, des de fa un temps, diverses organitzacions i institucions han fet l’aposta d’utilitzar el llenguatge inclusiu i ja el fan servir en les seves comunicacions, no només en allò que fa referència al masculí i femení, sinó també als diversos col·lectius que avui dia conformen la societat.

    Entre les solucions més habituals per evitar la utilització del masculí genèric hi ha l’ús de formes genèriques, formes concretes o formes dobles. Vegem-ne alguns exemples:

    • Formes genèriques: es tracta de fer servir paraules que no tinguin marca de gènere, com ara noms col·lectius (personal, alumnat, col·lectiu, equip, canalla, conjunt, cos…), sempre que el significat de la frase no quedi alterat; fer servir la paraula «persona», o canviar la sintaxi per fer servir expressions sense referent personal (per exemple, amb el tractament de vós).
    • Formes concretes: consisteix a fer servir els substantius i adjectius referits a una persona determinada amb la marca de gènere específica amb què s’identifiqui aquesta persona (metgessa, alcaldessa, banquera, ballarí, infermer…).
    • Formes dobles: en aquest cas es tracta de desdoblar les expressions per esmentar explícitament els dos gèneres gramaticals, és a dir, repetir els noms i adjectius i posar-los tant en masculí com en femení. En el cas dels substantius invariables quant al gènere, és a dir, els que no canvien en femení o en masculí, el desdoblament es produeix en els determinants (els i les professionals, les i els artistes, els i les intèrprets…). La utilització d’aquest recurs s’ha de fer amb mesura, per evitar textos excessivament carregats que dificultin la lectura.

    Llenguatge inclusiu, llenguatge inventat?

    Tanmateix, aquestes solucions no sempre són adients per representar les persones que no s’identifiquen amb l’espectre binari.

    En català no hi ha un morfema de gènere neutre, però des de fa uns anys en alguns sectors s’utilitza la «i» amb aquesta funció. Aquesta solució pot semblar una mica artificiosa per als parlants de la llengua, però també és cert que cal donar resposta a la necessitat que les persones no-binàries no se sentin excloses lingüísticament.

    Si entenem que el llenguatge no és una eina estanca, sinó que ens ha de permetre dir el que volem dir, cal que ens adonem que hi ha un col·lectiu que no s’identifica amb la mirada binària i que no pot quedar exclòs dels usos lingüístics. Com a societat hem de fer un esforç en aquest sentit i trobar una solució en què totes les persones se sentin incloses.

    I potser la solució no és que ens inventem una nova llengua i fem servir la «i» a tot arreu, sinó que per respectar el dret de les persones que no se senten identificades amb el masculí o el femení tal vegada es podria començar per —com proposen des de la cooperativa L’Apòstrof en la guia Català inclusiu i natural— utilitzar els neologismes elli i ellis com a pronoms personals forts i totis com a pronom indefinit per designar-les i anar, així, contribuint a visibilitzar-les.

    Les dones lingüistes diuen prou

    En una línia alternativa al que hem plantejat fins ara es troba el llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, d’Eumo Editorial. Es tracta d’un recull d’articles sobre el llenguatge inclusiu, amb l’edició a cura de Carme Junyent (integrant del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades (GELA)).

    En aquest llibre, un total de setanta dones professionals de la llengua promouen un debat a fons sobre el discurs i el gènere, explicant casos concrets d’ús de llenguatge inclusiu o no sexista, entre els quals podem descobrir solucions adequades i d’altres que, més aviat, generen problemes de comprensió.

    La publicació també recull la crítica contra la imposició de polítiques lingüístiques que, en opinió de l’editora, només serveixen per maquillar una realitat desigual. És a dir, no es tracta tant de no reconèixer la diversitat i les desigualtats de gènere, sinó més aviat de qüestionar el fet que imposar l’ús d’unes determinades formes sigui realment la solució. Aquesta idea és la que queda clara al subtítol de la portada: «Prou textos incoherents i confusos. Canviem el món i canviarà la llengua».

    L’aposta de Teclat en relació amb el llenguatge inclusiu

    Com podeu veure, el llenguatge inclusiu porta molta cua i no s’ha arribat a cap solució, de moment, que satisfaci totes les parts.

    Tanmateix, des de Teclat volem contribuir, en la nostra feina diària, a la sensibilització social des del nostre àmbit i defensem fer ús del llenguatge no sexista; per això en fem pedagogia entre les persones que ens sol·liciten serveis lingüístics i, en la mesura del possible, incorporem la perspectiva de gènere en els textos que traduïm i corregim, sempre procurant que els documents resultants no siguin artificiosos i, sobretot, que siguin perfectament comprensibles.

    Per saber-ne més

    Per si us heu quedat amb ganes de saber més coses sobre el llenguatge inclusiu, us n’adjuntem un glossari bàsic:

    • Binarisme de gènere: classifica les persones en funció del sexe assignat en néixer. Estableix categories excloents entre dones i homes, amb característiques concretes per al femení i el masculí.
    • Cissexisme: conjunt de prejudicis que considera que la identitat de gènere de les persones trans* no és autèntica, o que és menys autèntica que la de les persones cissexuals.
    • Discriminació: tractament diferencial i nociu que es dona a una persona o grup de persones per raó de raça, sexe, orientació sexual-afectiva, identitat o expressió de gènere, cultura, religió, etc.
    • Estigma social: tret, atribut o comportament que provoca que la persona o les persones que tenen aquestes característiques, generin socialment una resposta negativa i siguin considerades inacceptables o culturalment inferiors.
    • Heterocentrisme: suposició que totes les persones són heterosexuals per «naturalesa».
    • Identitat de gènere: vivència interna i individual del gènere com cada persona ho sent, que pot correspondre’s o no al sexe assignat en néixer.
    • Igualtat de gènere: estableix que totes les persones són iguals en termes de drets i obligacions independentment del gènere. Aquest és un principi constitucional.
    • Neutralitat de gènere: moviment a favor del fet que les polítiques, les institucions i el llenguatge eludeixin distingir rols basats en el sexe o el gènere de les persones, com a manera d’evitar les diferents formes de discriminació causades per rols socialment establerts.
    • Patriarcat: forma d’organització social en la qual la figura de l’home té poder i autoritat sobre la resta de persones.
    • Persona no-binària: persona amb una identitat de gènere que no es correspon amb l’espectre dels gèneres binari femení o masculí.

    I si voleu veure en detall quines són les alternatives que es poden fer servir per evitar el llenguatge sexista en les vostres comunicacions, us deixem un parell de fonts de consulta que us poden anar bé:

    La transcripció i subtitulació en directe

    Posted on by Teclat

    Però també hi ha un altre tipus de subtitulació, que és la que s’acostuma a utilitzar en conferències, formacions, seminaris en línia i altres actes, perquè puguin ser seguides també llegint les intervencions, no tan sols escoltant-les.

    En aquest cas, parlem de transcripció i subtitulació en directe, que és una tècnica que consisteix a transcriure de manera simultània el que diu un orador i que el text transcrit aparegui en una pantalla en forma de subtítols.

    El transcriptor o transcriptora professional és la persona que s’encarrega de dur a terme aquesta tasca, i sovint treballa en parella per poder anar fent torns, especialment en esdeveniments de molta durada i on el flux d’informació és ràpid i constant.

    Si els subtítols han d’aparèixer en un idioma diferent del de l’orador a fi que siguin comprensibles per a la majoria de l’audiència, aleshores també cal la figura d’un o una intèrpret que tradueixi per a qui transcriu.

    La transcripció i subtitulació en directe és, doncs, una tècnica que, de la mateixa manera que ho fa la interpretació simultània, permet la comunicació multilingüe en molts esdeveniments de naturaleses diverses.

    Subtitulació en directe versus transcripció en directe

    Hem parlat de la transcripció i subtitulació en directe, però, de fet, hi ha una altra tècnica una mica diferent que es coneix també com a subtitulació en directe, tot i que de vegades es confonen les dues tècniques.

    En la subtitulació en directe, els textos que apareixen en pantalla estan prèviament preparats pel professional que subtitula; així, quan l’orador parla, el subtitulador o subtituladora ha d’estar molt pendent del ritme del seu discurs per tal d’anar llançant els subtítols, de manera que apareguin simultàniament.

    En canvi, en la transcripció en directe o simultània, quan l’orador parla, qui transcriu ho fa en directe, exactament en el mateix moment en què es desenvolupa el discurs; en aquest cas no hi ha possibilitat d’antelació i, evidentment, la dificultat és més gran. El resultat també és diferent.

    Poder conèixer el text per avançat permet prendre’s el temps per afinar més l’estructura de les frases, acotar-ne la llargària i produir un text escrit una mica menys literal i més elaborat. En el cas que es tracti de transcripció multilingüe, el fet de disposar prèviament del text traduït evita el petit retard que es pot percebre si el discurs s’ha d’interpretar abans de subtitular.

    Una cosa que les persones que no es dediquen a aquest sector no solen saber és que, quan hi ha un acte en què intervé més d’una llengua i el discurs es transcriu, els i les professionals de la transcripció i la interpretació treballen braç a braç en una zona una mica aïllada de la sala on té lloc l’esdeveniment, si l’espai ho permet; a més, l’intèrpret ho fa normalment dins una cabina.

    En aquest escenari, la persona que transcriu en directe no escolta l’orador directament, sinó l’intèrpret, que és qui escolta el so directe de sala. Això és així perquè si el transcriptor o transcriptora escoltés el so de sala, juntament amb la veu de l’intèrpret, sentiria tant de soroll i interferències que segurament perdria la concentració i li seria molt difícil fer la seva feina.

    Així, en un esdeveniment multilingüe la cadena seria la següent: un orador parla, un intèrpret interpreta simultàniament el que diu l’orador (normalment dins una cabina) i un transcriptor transcriu el que l’intèrpret diu, que es converteix en subtítols en l’idioma d’arribada per al públic de l’esdeveniment.

    La inclusió lingüística gràcies a la transcripció i la subtitulació en directe

    Unes ratlles més amunt hem apuntat que la subtitulació en directe és una de les eines que facilita i garanteix la comunicació en esdeveniments on oradors i públic parlen i entenen llengües diferents. Per tant, és alhora un recurs que fomenta la inclusió de diversos idiomes en actes on un dels objectius principals és la transmissió de coneixement.

    I és per això que no ens sembla agosarat afirmar que, tant la subtitulació com la transcripció en directe, a més de la interpretació simultània —i, per descomptat, la traducció escrita—, són alhora recursos per a la democratització del coneixement, perquè aquest estigui a l’abast de tothom, independentment de si parla més d’una llengua o no.

    Tot i això, en aquest sentit encara queda força feina a fer. Habitualment, les llengües de treball i oficials en esdeveniments multilingües solen ser (almenys a casa nostra) el català, el castellà, l’anglès i el francès, malgrat que no sempre amb la mateixa representació. Tant de bo aquestes tècniques amb les quals comptem els i les professionals de la llengua contribueixin a la inclusió de llengües més minoritàries en grans esdeveniments.

    La subtitulació, una eina d’accessibilitat

    A més d’una forma d’inclusió lingüística, la subtitulació és la mesura d’accessibilitat universal per a tot el col·lectiu de persones amb discapacitat i pèrdua auditiva.

    Si no tenim sordesa, hipoacúsia o discapacitat auditiva, tal vegada no hem pensat mai en aquest servei que, avui dia, podem trobar present a tota mena d’actes i esdeveniments públics.

    I és que qui pateix deficiències auditives, malgrat portar audiòfons o implants coclears, necessita suports per accedir a tota la informació de qualsevol acte al qual assisteixi.

    Així, la subtitulació en directe o simultània compta amb el valor afegit que és una eina imprescindible per a la inclusió d’aquest col·lectiu.

    El repte de l’ofici de transcriure i subtitular

    Com us podeu imaginar, el repte de subtitular i transcriure de manera simultània qualsevol discurs és gran.

    No només cal conèixer la tècnica de la transcripció i el funcionament del programa de subtitulació, sinó que també cal tenir altres habilitats com la rapidesa en l’escriptura, la concentració, la capacitat de síntesi i la de reacció si en algun moment la tecnologia falla, entre altres. Així mateix, és important aprendre a coordinar-se bé amb el company o companya que també transcriu, ja que, com hem dit anteriorment, igual que els i les intèrprets, les persones que es dediquen a la transcripció i la subtitulació en directe solen treballar en tàndem per poder-se anar alternant i fent petits descansos necessaris en una feina de tanta intensitat.

    A Teclat us oferim aquests dos nous serveis, la subtitulació en directe i la transcripció en directe per a les vostres videoconferències, actes, formacions i esdeveniments presencials o en streaming.

    Així, el vostre missatge arribarà a un públic més ampli i a totes les persones amb pèrdua auditiva. Tant si són a casa seva com si assisteixen a l’esdeveniment de manera presencial, tindreu la seguretat que el vostre missatge arribarà a tothom.

    Si voleu que en parlem, escriviu-nos a traduccio@teclat.com i us n’explicarem tots els detalls!

    Saps què és la interpretació?

    Posted on by Teclat

    I, tot i que la nostra feina té un punt creatiu i molt polifacètic, diríem que no ens dediquem a la dramatúrgia, precisament.

    Després de més de trenta anys dedicant-nos a aquest sector, sabem que moltes persones es pregunten què és, exactament, la interpretació. Així que avui que ens estrenem amb el primer article del blog, aprofitarem per fer-vos-en cinc cèntims.

    Què és la interpretació?

    El verb «interpretar» ve del llatí interpratari, que significa ‘explicar’, ‘elucidar’, ‘traduir’, ‘exposar’, i la interpretació és l’activitat de mediació oral o en llengua de signes que permet la comunicació entre usuaris de llengües diferents. Consisteix a traslladar un discurs d’una llengua de partida a una llengua d’arribada, sigui oralment o usant la llengua de signes, de tal manera que el discurs produït per l’intèrpret sigui equivalent al discurs original.

    Per tant, com a intèrprets tenim els coneixements, les habilitats, les destreses i les actituds necessàries per transmetre qualsevol text produït en una llengua amb els mitjans d’una altra llengua.

    A més, cal tenir en compte que els i les professionals de la traducció i la interpretació duem a terme aquests actes de comunicació en un context social amb una finalitat molt determinada, que pot ser semblant a la del text original (per exemple, quan interpretem el discurs d’un orador en un congrés científic), però també diferent (com ara quan fem la traducció d’un llibre antic). Això implica que hem de saber reconèixer tots els elements que intervenen en aquest procés i totes les característiques del text o intervenció oral que traduïm per poder-ne trobar l’equivalent més idoni.

    El context cultural de partida i d’arribada en són exemples clars: si en anglès o castellà, per exemple, s’explica un acudit o es fa servir un refrany o una expressió idiomàtica pròpia, en català caldrà buscar un equivalent funcional, no literal, que per als lectors o receptors en aquesta llengua tingui sentit.

    Actualment, es denomina intèrpret la persona que porta a terme la interpretació entre llengües, és a dir, la persona que transmet oralment en la llengua d’arribada el missatge del discurs emès en la llengua de partida, tenint en compte aspectes com el registre, el to, la informació implícita, les emocions, etc., ja sigui en el mateix moment en què l’orador original està emetent el discurs (simultàniament) o quan una de les parts acaba la seva intervenció (consecutivament).

    Precisament aquests són els dos tipus d’interpretació més usuals: la simultània, que és la que acostumem a veure als congressos i en què els assistents han de fer servir uns receptors amb auriculars per escoltar la ponència en el seu idioma; i la consecutiva, que s’utilitza, per exemple, a les rodes o comunicats de premsa i on l’intèrpret i la persona que fa el discurs es van intercalant per fer explicació i traducció, i els assistents no necessiten receptors.

    La interpretació, una professió nova?

    Si bé podria semblar que l’ofici d’intèrpret és força actual, l’etimologia del mot ens desvela que es remunta als temps en què era necessària una figura per fer fluir la comunicació inter («entre») partes («parts»). Els estudis etimològics no coincideixen tant en el significat de partes però sí en la importància de l’arrel llatina d’interpres, que significa ‘mediador’, ‘missatger’, ‘algú que explica’…

    A més, aquesta professió ja està documentada al tercer mil·lenni abans de Crist, a l’època dels egipcis. Des d’aleshores, els traductors o traductores i intèrprets han tingut un paper molt important en el desenvolupament del món: van ser imprescindibles en els intercanvis comercials, a les guerres, en la difusió de la cultura i el pensament i en el desenvolupament de la ciència i la tecnologia, entre d’altres.

    Així, quan penseu en els faraons conquerint altres territoris: com us imagineu que s’entenien? Doncs a través de la feina de l’intèrpret. I si us fixeu en el món de les idees, com us penseu que ens arribaven les teories d’Aristòtil o Galè, a l’edat mitjana? Doncs mitjançant les traduccions de l’Escola de Traductors de Toledo, entre altres. De fet, la presència d’un o una intèrpret sempre ha estat imprescindible en la comunicació de la humanitat. Des d’abans de Crist fins a l’actualitat.

    Avui dia, la feina dels i les professionals de la interpretació ha ampliat horitzons i s’ha hagut d’adaptar a les noves demandes que el salt tecnològic del segle xxi ha implicat. A més, arran de la pandèmia dels dos darrers anys, els professionals de la llengua hem hagut de fer un esforç d’adaptació gegantí per poder continuar oferint els nostres serveis (i guanyant-nos la vida, és clar) de manera remota durant els mesos en què els esdeveniments presencials no han estat possibles.

    Per sort, les plataformes virtuals de reunions han estat una eina a favor nostre. Per exemple, a Teclat, ara fa un any vam haver de transformar un congrés on col·laboràvem com a intèrprets des de feia dinou anys de manera presencial en un esdeveniment virtual, amb interpretació simultània remota. El resultat va ser tot un èxit, en part gràcies a la tecnologia, però sobretot gràcies a la flexibilitat i la capacitat d’adaptació dels nostres intèrprets professionals.

    I tu? Creus que la interpretació et podria ajudar a relacionar-te amb els teus clients? Necessites organitzar un esdeveniment amb ponents o públics que parlen idiomes diferents? Si és així, posa’t en contacte amb nosaltres perquè t’assessorem.

    Per a més informació sobre el nostre servei d’interpretació, pots consultar aquest enllaç.