Demaneu Pressupost
Pressupost Gratuit

Empleneu aquest formulari per demanar-nos un pressupost sense compromís.

    * Recomanem que ens envieu el text per traduir en un document editable.

    La coherència comunicativa, garantia de qualitat

    De fet, el títol de la pel·lícula del 1986 era The money pit on, pels qui no ho sapigueu, pit vol dir «sot» o «fossa». Així, la versió original ja ens indica que la casa en qüestió serà un pou de despesa sense fons per als protagonistes.

    Dels títols de les pel·lícules i de les seves traduccions ja en parlarem en un altre article, però avui us parlem de cases per una bona raó. Si continueu llegint, en traureu l’aigua clara!

    La coherència comunicativa en els projectes de traducció

    Sempre que rebem un nou projecte de traducció, en forma de text, ens arriba amb unes característiques i amb una qualitat lingüística determinades. Per començar, pot ser que el document hagi estat corregit prèviament, o pot ser que no.

    En el cas que ens arribi un escrit que a priori ha estat corregit, partiríem d’un text en bones condicions; tot i això, la nostra tasca ja començaria aquí, fent una segona revisió per assegurar-nos que a l’original no s’hi escapa cap incorrecció. En el cas que el text no hagi passat anteriorment per una correcció, la nostra feina ha de ser més exhaustiva, perquè ja comença amb certes mancances.

    Quan nosaltres ens ocupem de tot el cicle de «manipulació lingüística» —permeteu-nos la creativitat en l’ús del terme— el que fem és garantir la qualitat del projecte en tots els estadis de desenvolupament i assegurar-nos que es mantingui la coherència comunicativa entre tots els documents.

    Per tant, podem afirmar que un original correcte garanteix que tant les traduccions com tota la resta de materials que se’n puguin derivar també siguin correctes i tinguin una coherència entre ells.

    Ara enteneu el paral·lelisme amb les cases? Si en comprem una que té mals fonaments, és impossible poder-hi construir res de bo! Cal posar totxana a totxana, de manera que quan arribem a la teulada, la base pugui sostenir-ne tot el pes. Doncs el mateix passa amb els textos.

    Quan nosaltres ens n’ocupem de manera integral podem garantir que el resultat serà excel·lent. No només perquè en fem una revisió gramatical perquè les possibles incorreccions d’inici no es vagin arrossegant, sinó perquè vetllem perquè entre un text i un altre, sigui una traducció o un document en el mateix idioma relacionat amb l’original, se segueixin els mateixos criteris i, per tant, es mantingui aquesta coherència comunicativa de què parlem.

    Que quins són aquests criteris a part de la correcció ortogràfica, gramatical i de significat? Doncs moltíssims! Mireu: hi pot haver errors tipogràfics, de tractament, de convencions (majúscules i minúscules, ús dels diferents tipus de lletra, escriptura de les xifres…), de terminologia, d’expressió i de cohesió entre paràgrafs, fins i tot d’incoherència en els contextos culturals en el cas de les traduccions, entre d’altres.

    La feina de la correcció és, per tant, molt més extensa i té molt més pes del que, a priori, es pugui imaginar.

    Que el pressupost no sigui un impediment a l’excel·lència

    Després de tants anys dedicant-nos a l’ofici, hem comprovat que hi ha clientela que no és prou conscient de la importància d’aquestes tasques lingüístiques per garantir la qualitat dels seus materials de treball i de difusió i tria estalviar-se part d’aquest servei per un tema de costos.

    Nosaltres, com a bones professionals i apassionades de la feina ben feta, apostem per l’excel·lència, com dèiem més amunt. Si volem resultats excel·lents, no ens podem saltar cap de les fases de «la construcció de l’obra».

    Us imagineu si volguéssim fer les golfes de la casa quan encara no tenim el segon pis fet? Seria un desastre, oi? Doncs el mateix passa amb la nostra feina. Si escatimem en recursos, el resultat en sortirà menys lluït.

    La planificació per garantir la coherència comunicativa

    La nostra feina ideal és aquella en què podem encarregar-nos de tot el cicle del projecte.

    Això significa que treballarem amb el text des de l’inici —amb la correcció—, fins al final, en múltiples formats (material imprès, digital, audiovisual). Perquè això sigui possible, però, cal fer-ho saber al client i treballar conjuntament en una bona planificació.

    Sobre la importància de la coherència comunicativa i d’una bona planificació us en parlàvem, fa uns dies, en una publicació d’Instagram que podeu llegir aquí. Si hi doneu un cop d’ull, veureu que hi teniu una bona pila de consells previs imprescindibles per tenir en compte abans de publicar cap text.

    Quan comencem un nou projecte hi ha tota una sèrie de passos que duem a terme, abans no tenim el text acabat i a punt per entregar al client. Us els detallarem breument per tal que copseu l’abast de la feina dels i les traductores i correctores.

    1. En primer lloc, quan encarem una feina, i com hem explicat a l’inici, el primer que fem és la correcció de l’original. Si el projecte no és de traducció, però consta de diversos documents, en comprovem la coherència terminològica i de criteris consensuats.
    2. Tot seguit, si el document s’ha de difondre en un altre idioma o en diversos, el traduïm (idealment, si és un projecte molt extens, potser cal fer una tasca prèvia de consens de la terminologia amb el client).
    3. Abans que el document vagi a impremta o se’n faci la maquetació final per difondre, en revisem les galerades, és a dir, comprovem que els textos han estat ben maquetats. Ja no es tracta de la correcció lingüística, sinó més aviat d’aspectes com ara la comprovació de paraules ben tallades a final de línia, tipografia correcta, disposició del text, etc. En cas que es tracti d’un producte final en format àudio o vídeo, cal comprovar que s’ha traslladat correctament el text.
    4. Per tancar el cicle del projecte, cal fer una revisió final o segones galerades en cas de textos escrits, per comprovar que tots els canvis indicats a la fase anterior han estat ben introduïts.

    La coherència comunicativa en un exemple

    Com veieu, la nostra feina va molt més enllà d’una simple correcció, revisió o traducció de textos. I per acabar-ho d’il·lustrar, us voldríem compartir un exemple d’èxit que vam dur a terme amb un dels nostres clients, el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

    Per a l’exposició «L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització», que es va exhibir en aquest museu entre l’abril de 2021 i el gener de 2022, a Teclat vam rebre l’encàrrec de corregir i traduir els plafons i les cartel·les explicatives de tots els elements que s’hi podien veure. La nostra tasca va cobrir tot el cicle de la manipulació lingüística de què parlàvem:

    1. Revisió dels textos en català, consens de terminologia amb les persones comissàries de l’exposició i entrega de textos definitius. En aquesta fase, vam lliurar els textos amb marques de correcció a fi que les persones expertes poguessin acceptar o descartar els canvis proposats, sobretot pel que feia a terminologia i convencions.
    2. Amb el text original definitiu, traducció al castellà i a l’anglès, amb el consens també de termes molt especialitzats i de convencions en cada llengua, per garantir la coherència comunicativa en tots els idiomes del projecte.
    3. Revisió dels textos en el format expositiu final, en els tres idiomes.
    4. Segona revisió del material expositiu, per comprovar que s’havien inclòs els canvis de la fase anterior

    Així doncs, poder fer-nos càrrec del projecte de principi a fi ens va permetre obtenir uns textos coherents en totes les llengües quant a lèxic, convencions i estil.

    El millor resultat

    Tots aquests matisos i arguments, i la llarga trajectòria que ens avala en el món de la traducció, la correcció i la interpretació, ens fan posar èmfasi en la importància de recórrer a bones i bons professionals per tal d’aconseguir resultats sensacionals.

    Si tu també creus en el valor de la feina ben feta, des de bon començament fins al final, contacta amb nosaltres i explica’ns el teu projecte. Serà un plaer poder-t’hi ajudar i contribuir a garantir-ne la coherència comunicativa!

    Coneixes la diferència entre la traducció jurídica i la traducció jurada?

    El primer que caldria esmentar és la diferència entre traducció jurídica i traducció jurada. Som-hi?

    Traducció jurídica o traducció legal

    Les traduccions jurídiques són traduccions especialitzades i fan referència al camp legal o jurídic, o judicial. S’apliquen a documents oficials o privats de caràcter legal i es caracteritzen per la seva complexitat, perquè els documents amb què treballem, generalment, han estat redactats per professionals del dret; per tant, els traductors o traductores jurídics han de reflectir en un altre idioma, a més de les paraules, els conceptes dels quals es desprenen efectes legals per a dues o més parts.

    Atès que la traducció jurídica implica un llenguatge altament tècnic, els professionals de la traducció jurídica han d’estar completament familiaritzats amb la terminologia legal, tant en els idiomes d’origen com en els de destí, i també amb els sistemes jurídics corresponents.

    Les traduccions jurídiques més sol·licitades

    Qualsevol document redactat per un expert en dret, siguin funcionaris o funcionàries públics, advocats, jutges o assessors legals, així com tota mena de documents financers, són susceptibles de ser traduïts per un traductor jurídic professional.

    Perquè us en feu una idea, aquests en són alguns exemples:

    • Contractes de compravenda i arrendament

    • Acords de confidencialitat

    • Polítiques de privacitat

    • Condicionats de pòlisses

    • Escriptures de constitució

    • Actes i poders notarials

    • Procediments arbitrals

    • Demandes i sentències judicials

    • Informes pericials

    • Testaments i fideïcomisos

    • Textos legislatius (lleis, decrets, etc.)

    En general, podríem dir que tot text legal o financer que suposi la creació de drets o obligacions per a una determinada part que hagi d’estar en una llengua estrangera és susceptible d’una traducció jurídica.

    Traducció jurada

    La traducció jurada és tota traducció —sigui jurídica o d’una altra especialització— que ha estat certificada per un traductor/a habilitat/ada per instàncies oficials. Per tant, la traducció jurada té un caràcter oficial, ja que el traductor jurat està revestit de les facultats que atorga l’òrgan o institució habilitant (en el cas d’Espanya, el Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, que delega competències a Catalunya en la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat).

    Aquesta traducció no representa cap especificitat, des del punt de vista tècnic, però té la particularitat que ha de dur el segell, la signatura i la certificació del traductor o traductora jurats, que li atorguen validesa legal. Sense aquests elements, la traducció no es podrà considerar jurada, ja que és amb el segell, la signatura i el certificat que el traductor o la traductora jurada donen fe que la traducció és completa i fidel al document original redactat en una altra llengua.

    Potser us pregunteu per què és necessari, aquest tipus de traducció, oi? Doncs és un requeriment imprescindible per a determinats tràmits o gestions amb instàncies oficials, que especifiquen que la traducció dels documents que s’hi presentin ha d’estar jurada per un traductor jurat (també anomenat, en alguns països, oficial o certificat).

    Les traduccions jurades poden ser de moltes menes i els demandants d’aquest tipus de traduccions són el públic general, quan han de presentar documentació davant d’administracions públiques o organismes estrangers.

    Algunes de les traduccions jurades més comunes que duem a terme són de títols acadèmics, per poder-los homologar davant d’universitats o centres escolars estrangers, de certificats mèdics o d’ingressos per poder sol·licitar ajudes públiques, o certificats del registre mercantil, per poder constituir una empresa, entre d’altres.

    Un altre àmbit on cal la presència d’un traductor-intèrpret jurat és en processos judicials, en actes davant notari, en cerimònies matrimonials, o qualsevol altre acte de caràcter oficial en el qual intervinguin persones que no parlen l’idioma en què es desenvolupa l’acte i el que diuen hagi de tenir validesa legal. En aquest cas, parlarem d’interpretacions jurades.

    Traductors jurídics versus traductors jurats

    El rigor que implica una traducció jurídica obliga el traductor jurídic a dominar les tècniques de traducció consistents en la transposició de diferents institucions pròpies del sistema jurídic del text de destí, així com conèixer la cultura jurídica del receptor del producte final de la traducció.

    Els traductors jurídics, doncs, han invertit molt en la seva formació i dediquen molt de temps a actualitzar-se i és per això que les traduccions jurídiques tenen un cost més elevat que les traduccions no especialitzades.

    Per exercir de traductor jurídic no cal haver superat cap examen oficial, però, com dèiem, cal tenir un coneixement dels termes del món del dret i molts dels nostres traductors jurídics tenen també formació legal.

    En canvi, els traductors jurats sí que són professionals certificats a través d’un examen oficial amb convocatòria periòdica al Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, el qual els concedeix el títol de traductor-intèrpret jurat. En aquestes convocatòries s’examinen totes les persones que volen obtenir el títol de traductor jurat o traductora jurada cap i des del castellà. Les proves són molt exigents i sovint molts traductors que s’hi presenten ho han de fer en diverses convocatòries fins que aproven.

    La superació d’aquestes proves habilita per exercir la traducció i la interpretació jurades, tot i que està previst que aviat hi hagi proves separades per a la traducció i per a la interpretació perquè, com ja sabeu, les dues professions no són el mateix.

    En cas que es vulgui aconseguir el títol cap i des del català, les proves les organitza la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat, que és també qui coordina el registre de traductors i intèrprets jurats en català i proporciona les habilitacions corresponents.

    El traductor jurat té la facultat de certificar que el text d’arribada es correspon al text d’origen. No és ni un funcionari públic ni té una plaça oficial; es tracta d’un professional independent que exerceix la professió com a autònom o dins d’una empresa.

    En aquest sentit, només caldria matisar que, tot i que els textos de traducció jurada no són de naturalesa jurídica, sí que és necessari que el traductor jurat tingui coneixements sobre traducció jurídica i és per aquest motiu que les proves habilitants solen ser de textos majoritàriament jurídics. Per tot això, la traducció jurada també té un preu més elevat que la traducció ordinària.

    I fins aquí algunes de les diferències entre la traducció jurídica i la traducció jurada. Esperem que l’article hagi estat d’ajuda per aclarir alguns conceptes.

    Si necessiteu una traducció jurídica o jurada, a Teclat estarem encantades d’assessorar-vos. Contacteu amb nosaltres perquè us puguem enviar un pressupost, sense compromís, al més aviat possible.

     

    Llenguatge inclusiu o no sexista: un llenguatge amb perspectiva de gènere

    Per exemple, hi ha qui considera que l’ús del masculí genèric —que, gramaticalment, tant en català com en castellà és la forma considerada no marcada perquè pot englobar individus dels dos sexes— n’és una prova, ja que invisibilitza les dones i les persones no-binàries en tant que promou una visió androcèntrica de la societat, en què s’identifica, únicament, l’home i les característiques masculines com a allò normatiu, universal i generalitzable.

    El que es pretén aconseguir amb el llenguatge inclusiu, no sexista o amb perspectiva de gènere és promoure la igualtat entre totes les persones i el reconeixement de totes les identitats i de la diversitat, a través d’una reflexió conscient i crítica del llenguatge culturalment interioritzat, per tal que aprenguem, interioritzem i implementem nous hàbits verbals, que ens ajudin a expressar-nos de manera igualitària i no excloent.

    Llenguatge inclusiu, per a tots els col·lectius

    Així, des de fa un temps, diverses organitzacions i institucions han fet l’aposta d’utilitzar el llenguatge inclusiu i ja el fan servir en les seves comunicacions, no només en allò que fa referència al masculí i femení, sinó també als diversos col·lectius que avui dia conformen la societat.

    Entre les solucions més habituals per evitar la utilització del masculí genèric hi ha l’ús de formes genèriques, formes concretes o formes dobles. Vegem-ne alguns exemples:

    • Formes genèriques: es tracta de fer servir paraules que no tinguin marca de gènere, com ara noms col·lectius (personal, alumnat, col·lectiu, equip, canalla, conjunt, cos…), sempre que el significat de la frase no quedi alterat; fer servir la paraula «persona», o canviar la sintaxi per fer servir expressions sense referent personal (per exemple, amb el tractament de vós).
    • Formes concretes: consisteix a fer servir els substantius i adjectius referits a una persona determinada amb la marca de gènere específica amb què s’identifiqui aquesta persona (metgessa, alcaldessa, banquera, ballarí, infermer…).
    • Formes dobles: en aquest cas es tracta de desdoblar les expressions per esmentar explícitament els dos gèneres gramaticals, és a dir, repetir els noms i adjectius i posar-los tant en masculí com en femení. En el cas dels substantius invariables quant al gènere, és a dir, els que no canvien en femení o en masculí, el desdoblament es produeix en els determinants (els i les professionals, les i els artistes, els i les intèrprets…). La utilització d’aquest recurs s’ha de fer amb mesura, per evitar textos excessivament carregats que dificultin la lectura.

    Llenguatge inclusiu, llenguatge inventat?

    Tanmateix, aquestes solucions no sempre són adients per representar les persones que no s’identifiquen amb l’espectre binari.

    En català no hi ha un morfema de gènere neutre, però des de fa uns anys en alguns sectors s’utilitza la «i» amb aquesta funció. Aquesta solució pot semblar una mica artificiosa per als parlants de la llengua, però també és cert que cal donar resposta a la necessitat que les persones no-binàries no se sentin excloses lingüísticament.

    Si entenem que el llenguatge no és una eina estanca, sinó que ens ha de permetre dir el que volem dir, cal que ens adonem que hi ha un col·lectiu que no s’identifica amb la mirada binària i que no pot quedar exclòs dels usos lingüístics. Com a societat hem de fer un esforç en aquest sentit i trobar una solució en què totes les persones se sentin incloses.

    I potser la solució no és que ens inventem una nova llengua i fem servir la «i» a tot arreu, sinó que per respectar el dret de les persones que no se senten identificades amb el masculí o el femení tal vegada es podria començar per —com proposen des de la cooperativa L’Apòstrof en la guia Català inclusiu i natural— utilitzar els neologismes elli i ellis com a pronoms personals forts i totis com a pronom indefinit per designar-les i anar, així, contribuint a visibilitzar-les.

    Les dones lingüistes diuen prou

    En una línia alternativa al que hem plantejat fins ara es troba el llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, d’Eumo Editorial. Es tracta d’un recull d’articles sobre el llenguatge inclusiu, amb l’edició a cura de Carme Junyent (integrant del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades (GELA)).

    En aquest llibre, un total de setanta dones professionals de la llengua promouen un debat a fons sobre el discurs i el gènere, explicant casos concrets d’ús de llenguatge inclusiu o no sexista, entre els quals podem descobrir solucions adequades i d’altres que, més aviat, generen problemes de comprensió.

    La publicació també recull la crítica contra la imposició de polítiques lingüístiques que, en opinió de l’editora, només serveixen per maquillar una realitat desigual. És a dir, no es tracta tant de no reconèixer la diversitat i les desigualtats de gènere, sinó més aviat de qüestionar el fet que imposar l’ús d’unes determinades formes sigui realment la solució. Aquesta idea és la que queda clara al subtítol de la portada: «Prou textos incoherents i confusos. Canviem el món i canviarà la llengua».

    L’aposta de Teclat en relació amb el llenguatge inclusiu

    Com podeu veure, el llenguatge inclusiu porta molta cua i no s’ha arribat a cap solució, de moment, que satisfaci totes les parts.

    Tanmateix, des de Teclat volem contribuir, en la nostra feina diària, a la sensibilització social des del nostre àmbit i defensem fer ús del llenguatge no sexista; per això en fem pedagogia entre les persones que ens sol·liciten serveis lingüístics i, en la mesura del possible, incorporem la perspectiva de gènere en els textos que traduïm i corregim, sempre procurant que els documents resultants no siguin artificiosos i, sobretot, que siguin perfectament comprensibles.

    Per saber-ne més

    Per si us heu quedat amb ganes de saber més coses sobre el llenguatge inclusiu, us n’adjuntem un glossari bàsic:

    • Binarisme de gènere: classifica les persones en funció del sexe assignat en néixer. Estableix categories excloents entre dones i homes, amb característiques concretes per al femení i el masculí.
    • Cissexisme: conjunt de prejudicis que considera que la identitat de gènere de les persones trans* no és autèntica, o que és menys autèntica que la de les persones cissexuals.
    • Discriminació: tractament diferencial i nociu que es dona a una persona o grup de persones per raó de raça, sexe, orientació sexual-afectiva, identitat o expressió de gènere, cultura, religió, etc.
    • Estigma social: tret, atribut o comportament que provoca que la persona o les persones que tenen aquestes característiques, generin socialment una resposta negativa i siguin considerades inacceptables o culturalment inferiors.
    • Heterocentrisme: suposició que totes les persones són heterosexuals per «naturalesa».
    • Identitat de gènere: vivència interna i individual del gènere com cada persona ho sent, que pot correspondre’s o no al sexe assignat en néixer.
    • Igualtat de gènere: estableix que totes les persones són iguals en termes de drets i obligacions independentment del gènere. Aquest és un principi constitucional.
    • Neutralitat de gènere: moviment a favor del fet que les polítiques, les institucions i el llenguatge eludeixin distingir rols basats en el sexe o el gènere de les persones, com a manera d’evitar les diferents formes de discriminació causades per rols socialment establerts.
    • Patriarcat: forma d’organització social en la qual la figura de l’home té poder i autoritat sobre la resta de persones.
    • Persona no-binària: persona amb una identitat de gènere que no es correspon amb l’espectre dels gèneres binari femení o masculí.

    I si voleu veure en detall quines són les alternatives que es poden fer servir per evitar el llenguatge sexista en les vostres comunicacions, us deixem un parell de fonts de consulta que us poden anar bé: