Demaneu Pressupost
Pressupost Gratuit

Empleneu aquest formulari per demanar-nos un pressupost sense compromís.

    * Recomanem que ens envieu el text per traduir en un document editable.

    Llenguatge inclusiu o no sexista: un llenguatge amb perspectiva de gènere

    El llenguatge és la manera de construir el nostre pensament, i, per tant, ens permet entendre i construir el món i la nostra cultura. Mitjançant l’ús o l’omissió d’algunes paraules per definir determinats col·lectius o adreçar-nos-hi, els estem invisibilitzant o, al contrari, donant-los valor.

    Per exemple, hi ha qui considera que l’ús del masculí genèric —que, gramaticalment, tant en català com en castellà és la forma considerada no marcada perquè pot englobar individus dels dos sexes— n’és una prova, ja que invisibilitza les dones i les persones no-binàries en tant que promou una visió androcèntrica de la societat, en què s’identifica, únicament, l’home i les característiques masculines com a allò normatiu, universal i generalitzable.

    El que es pretén aconseguir amb el llenguatge inclusiu, no sexista o amb perspectiva de gènere és promoure la igualtat entre totes les persones i el reconeixement de totes les identitats i de la diversitat, a través d’una reflexió conscient i crítica del llenguatge culturalment interioritzat, per tal que aprenguem, interioritzem i implementem nous hàbits verbals, que ens ajudin a expressar-nos de manera igualitària i no excloent.

    Inclusiu per a tots els col·lectius

    Així, des de fa un temps, diverses organitzacions i institucions han fet l’aposta d’utilitzar aquest llenguatge i ja el fan servir en les seves comunicacions, no només en allò que fa referència al masculí i femení, sinó també als diversos col·lectius que avui dia conformen la societat.

    Entre les solucions més habituals per evitar la utilització del masculí genèric hi ha l’ús de formes genèriques, formes concretes o formes dobles. Vegem-ne alguns exemples:

    • Formes genèriques: es tracta de fer servir paraules que no tinguin marca de gènere, com ara noms col·lectius (personal, alumnat, col·lectiu, equip, canalla, conjunt, cos…), sempre que el significat de la frase no quedi alterat; fer servir la paraula «persona», o canviar la sintaxi per fer servir expressions sense referent personal (per exemple, amb el tractament de vós).
    • Formes concretes: consisteix a fer servir els substantius i adjectius referits a una persona determinada amb la marca de gènere específica amb què s’identifiqui aquesta persona (metgessa, alcaldessa, banquera, ballarí, infermer…).
    • Formes dobles: en aquest cas es tracta de desdoblar les expressions per esmentar explícitament els dos gèneres gramaticals, és a dir, repetir els noms i adjectius i posar-los tant en masculí com en femení. En el cas dels substantius invariables quant al gènere, és a dir, els que no canvien en femení o en masculí, el desdoblament es produeix en els determinants (els i les professionals, les i els artistes, els i les intèrprets…). La utilització d’aquest recurs s’ha de fer amb mesura, per evitar textos excessivament carregats que dificultin la lectura.

    Tots, totes i totis: per què s’utilitza la «i»

    Tanmateix, aquestes solucions no sempre són adients per representar les persones que no s’identifiquen amb l’espectre binari. És per això que des de fa uns anys en alguns sectors s’utilitza la «i» com a morfema de gènere en català.

    Gramaticalment no hi ha un morfema de gènere neutre en català, de manera que aquesta solució pot semblar una mica artificiosa per als parlants de la llengua, però també és cert que cal donar resposta a la necessitat que les persones no-binàries no se sentin excloses lingüísticament.

    Si entenem que el llenguatge no és una eina estanca, sinó que ens ha de permetre dir el que volem dir, cal que ens adonem que hi ha un col·lectiu que no s’identifica amb la mirada binària i que no pot quedar exclòs dels usos lingüístics. Com a societat hem de fer un esforç en aquest sentit i trobar una solució en què totes les persones se sentin incloses.

    I potser la solució no és que ens inventem una nova llengua i fem servir la «i» a tot arreu, sinó que per respectar el dret de les persones que no se senten identificades amb el masculí o el femení tal vegada es podria començar per —com proposen des de la cooperativa L’Apòstrof en la guia Català inclusiu i natural— utilitzar els neologismes elli i ellis com a pronoms personals forts i totis com a pronom indefinit per designar-les i anar, així, contribuint a visibilitzar-les.

    Les dones lingüistes diuen prou

    En una línia alternativa al que hem plantejat fins ara es troba el llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, d’Eumo Editorial. Es tracta d’un recull d’articles sobre el llenguatge inclusiu, amb l’edició a cura de Carme Junyent (integrant del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades (GELA).

    En aquest llibre, un total de setanta dones professionals de la llengua promouen un debat a fons sobre el discurs i el gènere, explicant casos concrets d’ús de llenguatge no sexista, entre els quals podem trobar solucions adequades i d’altres que, més aviat, generen problemes de comprensió.

    La publicació també recull la crítica contra la imposició de polítiques lingüístiques que, en opinió de l’editora, només serveixen per maquillar una realitat desigual. És a dir, no es tracta tant de no reconèixer la diversitat i les desigualtats de gènere, sinó més aviat de qüestionar el fet que imposar l’ús d’unes determinades formes sigui realment la solució. Aquesta idea és la que queda clara al subtítol de la portada: «Prou textos incoherents i confusos. Canviem el món i canviarà la llengua».

    L’aposta de Teclat

    Com podeu veure, el tema del llenguatge inclusiu porta molta cua i no s’ha arribat a cap solució, de moment, que satisfaci totes les parts.

    Tanmateix, des de Teclat volem contribuir, en la nostra feina diària, a la sensibilització social des del nostre àmbit i defensem fer ús del llenguatge no sexista; per això en fem pedagogia entre les persones que ens sol·liciten serveis lingüístics i, en la mesura del possible, incorporem la perspectiva de gènere en els textos que traduïm i corregim.

    Per saber-ne més

    Per si us heu quedat amb ganes de saber més coses d’aquest tema, us n’adjuntem un glossari bàsic:

    • Binarisme de gènere: classifica les persones en funció del sexe assignat en néixer. Estableix categories excloents entre dones i homes, amb característiques concretes per al femení i el masculí.
    • Cissexisme: conjunt de prejudicis que considera que la identitat de gènere de les persones trans* no és autèntica, o que és menys autèntica que la de les persones cissexuals.
    • Discriminació: tractament diferencial i nociu que es dona a una persona o grup de persones per raó de raça, sexe, orientació sexual-afectiva, identitat o expressió de gènere, cultura, religió, etc.
    • Estigma social: tret, atribut o comportament que provoca que la persona o les persones que tenen aquestes característiques, generin socialment una resposta negativa i siguin considerades inacceptables o culturalment inferiors.
    • Heterocentrisme: suposició que totes les persones són heterosexuals per «naturalesa».
    • Identitat de gènere: vivència interna i individual del gènere com cada persona ho sent, que pot correspondre’s o no al sexe assignat en néixer.
    • Igualtat de gènere: estableix que totes les persones són iguals en termes de drets i obligacions independentment del gènere. Aquest és un principi constitucional.
    • Neutralitat de gènere: moviment a favor del fet que les polítiques, les institucions i el llenguatge eludeixin distingir rols basats en el sexe o el gènere de les persones, com a manera d’evitar les diferents formes de discriminació causades per rols socialment establerts.
    • Patriarcat: forma d’organització social en la qual la figura de l’home té poder i autoritat sobre la resta de persones.
    • Persona no-binària: persona amb una identitat de gènere que no es correspon amb l’espectre dels gèneres binari femení o masculí.

    I si voleu veure en detall quines són les alternatives que es poden fer servir per evitar el llenguatge sexista en les vostres comunicacions, us deixem un parell de fonts de consulta que us poden anar bé:

    Share