fbpx
Demaneu Pressupost
Pressupost Gratuit

Empleneu aquest formulari per demanar-nos un pressupost sense compromís.

    * Recomanem que ens envieu el text per traduir en un document editable.

    Mes: novembre de 2021

    Llenguatge inclusiu o no sexista: un llenguatge amb perspectiva de gènere

    Posted on by Teclat

    Per exemple, hi ha qui considera que l’ús del masculí genèric —que, gramaticalment, tant en català com en castellà és la forma considerada no marcada perquè pot englobar individus dels dos sexes— n’és una prova, ja que invisibilitza les dones i les persones no-binàries en tant que promou una visió androcèntrica de la societat, en què s’identifica, únicament, l’home i les característiques masculines com a allò normatiu, universal i generalitzable.

    El que es pretén aconseguir amb el llenguatge inclusiu, no sexista o amb perspectiva de gènere és promoure la igualtat entre totes les persones i el reconeixement de totes les identitats i de la diversitat, a través d’una reflexió conscient i crítica del llenguatge culturalment interioritzat, per tal que aprenguem, interioritzem i implementem nous hàbits verbals, que ens ajudin a expressar-nos de manera igualitària i no excloent.

    Llenguatge inclusiu, per a tots els col·lectius

    Així, des de fa un temps, diverses organitzacions i institucions han fet l’aposta d’utilitzar el llenguatge inclusiu i ja el fan servir en les seves comunicacions, no només en allò que fa referència al masculí i femení, sinó també als diversos col·lectius que avui dia conformen la societat.

    Entre les solucions més habituals per evitar la utilització del masculí genèric hi ha l’ús de formes genèriques, formes concretes o formes dobles. Vegem-ne alguns exemples:

    • Formes genèriques: es tracta de fer servir paraules que no tinguin marca de gènere, com ara noms col·lectius (personal, alumnat, col·lectiu, equip, canalla, conjunt, cos…), sempre que el significat de la frase no quedi alterat; fer servir la paraula «persona», o canviar la sintaxi per fer servir expressions sense referent personal (per exemple, amb el tractament de vós).
    • Formes concretes: consisteix a fer servir els substantius i adjectius referits a una persona determinada amb la marca de gènere específica amb què s’identifiqui aquesta persona (metgessa, alcaldessa, banquera, ballarí, infermer…).
    • Formes dobles: en aquest cas es tracta de desdoblar les expressions per esmentar explícitament els dos gèneres gramaticals, és a dir, repetir els noms i adjectius i posar-los tant en masculí com en femení. En el cas dels substantius invariables quant al gènere, és a dir, els que no canvien en femení o en masculí, el desdoblament es produeix en els determinants (els i les professionals, les i els artistes, els i les intèrprets…). La utilització d’aquest recurs s’ha de fer amb mesura, per evitar textos excessivament carregats que dificultin la lectura.

    Llenguatge inclusiu, llenguatge inventat?

    Tanmateix, aquestes solucions no sempre són adients per representar les persones que no s’identifiquen amb l’espectre binari.

    En català no hi ha un morfema de gènere neutre, però des de fa uns anys en alguns sectors s’utilitza la «i» amb aquesta funció. Aquesta solució pot semblar una mica artificiosa per als parlants de la llengua, però també és cert que cal donar resposta a la necessitat que les persones no-binàries no se sentin excloses lingüísticament.

    Si entenem que el llenguatge no és una eina estanca, sinó que ens ha de permetre dir el que volem dir, cal que ens adonem que hi ha un col·lectiu que no s’identifica amb la mirada binària i que no pot quedar exclòs dels usos lingüístics. Com a societat hem de fer un esforç en aquest sentit i trobar una solució en què totes les persones se sentin incloses.

    I potser la solució no és que ens inventem una nova llengua i fem servir la «i» a tot arreu, sinó que per respectar el dret de les persones que no se senten identificades amb el masculí o el femení tal vegada es podria començar per —com proposen des de la cooperativa L’Apòstrof en la guia Català inclusiu i natural— utilitzar els neologismes elli i ellis com a pronoms personals forts i totis com a pronom indefinit per designar-les i anar, així, contribuint a visibilitzar-les.

    Les dones lingüistes diuen prou

    En una línia alternativa al que hem plantejat fins ara es troba el llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, d’Eumo Editorial. Es tracta d’un recull d’articles sobre el llenguatge inclusiu, amb l’edició a cura de Carme Junyent (integrant del Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades (GELA)).

    En aquest llibre, un total de setanta dones professionals de la llengua promouen un debat a fons sobre el discurs i el gènere, explicant casos concrets d’ús de llenguatge inclusiu o no sexista, entre els quals podem descobrir solucions adequades i d’altres que, més aviat, generen problemes de comprensió.

    La publicació també recull la crítica contra la imposició de polítiques lingüístiques que, en opinió de l’editora, només serveixen per maquillar una realitat desigual. És a dir, no es tracta tant de no reconèixer la diversitat i les desigualtats de gènere, sinó més aviat de qüestionar el fet que imposar l’ús d’unes determinades formes sigui realment la solució. Aquesta idea és la que queda clara al subtítol de la portada: «Prou textos incoherents i confusos. Canviem el món i canviarà la llengua».

    L’aposta de Teclat en relació amb el llenguatge inclusiu

    Com podeu veure, el llenguatge inclusiu porta molta cua i no s’ha arribat a cap solució, de moment, que satisfaci totes les parts.

    Tanmateix, des de Teclat volem contribuir, en la nostra feina diària, a la sensibilització social des del nostre àmbit i defensem fer ús del llenguatge no sexista; per això en fem pedagogia entre les persones que ens sol·liciten serveis lingüístics i, en la mesura del possible, incorporem la perspectiva de gènere en els textos que traduïm i corregim, sempre procurant que els documents resultants no siguin artificiosos i, sobretot, que siguin perfectament comprensibles.

    Per saber-ne més

    Per si us heu quedat amb ganes de saber més coses sobre el llenguatge inclusiu, us n’adjuntem un glossari bàsic:

    • Binarisme de gènere: classifica les persones en funció del sexe assignat en néixer. Estableix categories excloents entre dones i homes, amb característiques concretes per al femení i el masculí.
    • Cissexisme: conjunt de prejudicis que considera que la identitat de gènere de les persones trans* no és autèntica, o que és menys autèntica que la de les persones cissexuals.
    • Discriminació: tractament diferencial i nociu que es dona a una persona o grup de persones per raó de raça, sexe, orientació sexual-afectiva, identitat o expressió de gènere, cultura, religió, etc.
    • Estigma social: tret, atribut o comportament que provoca que la persona o les persones que tenen aquestes característiques, generin socialment una resposta negativa i siguin considerades inacceptables o culturalment inferiors.
    • Heterocentrisme: suposició que totes les persones són heterosexuals per «naturalesa».
    • Identitat de gènere: vivència interna i individual del gènere com cada persona ho sent, que pot correspondre’s o no al sexe assignat en néixer.
    • Igualtat de gènere: estableix que totes les persones són iguals en termes de drets i obligacions independentment del gènere. Aquest és un principi constitucional.
    • Neutralitat de gènere: moviment a favor del fet que les polítiques, les institucions i el llenguatge eludeixin distingir rols basats en el sexe o el gènere de les persones, com a manera d’evitar les diferents formes de discriminació causades per rols socialment establerts.
    • Patriarcat: forma d’organització social en la qual la figura de l’home té poder i autoritat sobre la resta de persones.
    • Persona no-binària: persona amb una identitat de gènere que no es correspon amb l’espectre dels gèneres binari femení o masculí.

    I si voleu veure en detall quines són les alternatives que es poden fer servir per evitar el llenguatge sexista en les vostres comunicacions, us deixem un parell de fonts de consulta que us poden anar bé:

    La transcripció i subtitulació en directe

    Posted on by Teclat

    Però també hi ha un altre tipus de subtitulació, que és la que s’acostuma a utilitzar en conferències, formacions, seminaris en línia i altres actes, perquè puguin ser seguides també llegint les intervencions, no tan sols escoltant-les.

    En aquest cas, parlem de transcripció i subtitulació en directe, que és una tècnica que consisteix a transcriure de manera simultània el que diu un orador i que el text transcrit aparegui en una pantalla en forma de subtítols.

    El transcriptor o transcriptora professional és la persona que s’encarrega de dur a terme aquesta tasca, i sovint treballa en parella per poder anar fent torns, especialment en esdeveniments de molta durada i on el flux d’informació és ràpid i constant.

    Si els subtítols han d’aparèixer en un idioma diferent del de l’orador a fi que siguin comprensibles per a la majoria de l’audiència, aleshores també cal la figura d’un o una intèrpret que tradueixi per a qui transcriu.

    La transcripció i subtitulació en directe és, doncs, una tècnica que, de la mateixa manera que ho fa la interpretació simultània, permet la comunicació multilingüe en molts esdeveniments de naturaleses diverses.

    Subtitulació en directe versus transcripció en directe

    Hem parlat de la transcripció i subtitulació en directe, però, de fet, hi ha una altra tècnica una mica diferent que es coneix també com a subtitulació en directe, tot i que de vegades es confonen les dues tècniques.

    En la subtitulació en directe, els textos que apareixen en pantalla estan prèviament preparats pel professional que subtitula; així, quan l’orador parla, el subtitulador o subtituladora ha d’estar molt pendent del ritme del seu discurs per tal d’anar llançant els subtítols, de manera que apareguin simultàniament.

    En canvi, en la transcripció en directe o simultània, quan l’orador parla, qui transcriu ho fa en directe, exactament en el mateix moment en què es desenvolupa el discurs; en aquest cas no hi ha possibilitat d’antelació i, evidentment, la dificultat és més gran. El resultat també és diferent.

    Poder conèixer el text per avançat permet prendre’s el temps per afinar més l’estructura de les frases, acotar-ne la llargària i produir un text escrit una mica menys literal i més elaborat. En el cas que es tracti de transcripció multilingüe, el fet de disposar prèviament del text traduït evita el petit retard que es pot percebre si el discurs s’ha d’interpretar abans de subtitular.

    Una cosa que les persones que no es dediquen a aquest sector no solen saber és que, quan hi ha un acte en què intervé més d’una llengua i el discurs es transcriu, els i les professionals de la transcripció i la interpretació treballen braç a braç en una zona una mica aïllada de la sala on té lloc l’esdeveniment, si l’espai ho permet; a més, l’intèrpret ho fa normalment dins una cabina.

    En aquest escenari, la persona que transcriu en directe no escolta l’orador directament, sinó l’intèrpret, que és qui escolta el so directe de sala. Això és així perquè si el transcriptor o transcriptora escoltés el so de sala, juntament amb la veu de l’intèrpret, sentiria tant de soroll i interferències que segurament perdria la concentració i li seria molt difícil fer la seva feina.

    Així, en un esdeveniment multilingüe la cadena seria la següent: un orador parla, un intèrpret interpreta simultàniament el que diu l’orador (normalment dins una cabina) i un transcriptor transcriu el que l’intèrpret diu, que es converteix en subtítols en l’idioma d’arribada per al públic de l’esdeveniment.

    La inclusió lingüística gràcies a la transcripció i la subtitulació en directe

    Unes ratlles més amunt hem apuntat que la subtitulació en directe és una de les eines que facilita i garanteix la comunicació en esdeveniments on oradors i públic parlen i entenen llengües diferents. Per tant, és alhora un recurs que fomenta la inclusió de diversos idiomes en actes on un dels objectius principals és la transmissió de coneixement.

    I és per això que no ens sembla agosarat afirmar que, tant la subtitulació com la transcripció en directe, a més de la interpretació simultània —i, per descomptat, la traducció escrita—, són alhora recursos per a la democratització del coneixement, perquè aquest estigui a l’abast de tothom, independentment de si parla més d’una llengua o no.

    Tot i això, en aquest sentit encara queda força feina a fer. Habitualment, les llengües de treball i oficials en esdeveniments multilingües solen ser (almenys a casa nostra) el català, el castellà, l’anglès i el francès, malgrat que no sempre amb la mateixa representació. Tant de bo aquestes tècniques amb les quals comptem els i les professionals de la llengua contribueixin a la inclusió de llengües més minoritàries en grans esdeveniments.

    La subtitulació, una eina d’accessibilitat

    A més d’una forma d’inclusió lingüística, la subtitulació és la mesura d’accessibilitat universal per a tot el col·lectiu de persones amb discapacitat i pèrdua auditiva.

    Si no tenim sordesa, hipoacúsia o discapacitat auditiva, tal vegada no hem pensat mai en aquest servei que, avui dia, podem trobar present a tota mena d’actes i esdeveniments públics.

    I és que qui pateix deficiències auditives, malgrat portar audiòfons o implants coclears, necessita suports per accedir a tota la informació de qualsevol acte al qual assisteixi.

    Així, la subtitulació en directe o simultània compta amb el valor afegit que és una eina imprescindible per a la inclusió d’aquest col·lectiu.

    El repte de l’ofici de transcriure i subtitular

    Com us podeu imaginar, el repte de subtitular i transcriure de manera simultània qualsevol discurs és gran.

    No només cal conèixer la tècnica de la transcripció i el funcionament del programa de subtitulació, sinó que també cal tenir altres habilitats com la rapidesa en l’escriptura, la concentració, la capacitat de síntesi i la de reacció si en algun moment la tecnologia falla, entre altres. Així mateix, és important aprendre a coordinar-se bé amb el company o companya que també transcriu, ja que, com hem dit anteriorment, igual que els i les intèrprets, les persones que es dediquen a la transcripció i la subtitulació en directe solen treballar en tàndem per poder-se anar alternant i fent petits descansos necessaris en una feina de tanta intensitat.

    A Teclat us oferim aquests dos nous serveis, la subtitulació en directe i la transcripció en directe per a les vostres videoconferències, actes, formacions i esdeveniments presencials o en streaming.

    Així, el vostre missatge arribarà a un públic més ampli i a totes les persones amb pèrdua auditiva. Tant si són a casa seva com si assisteixen a l’esdeveniment de manera presencial, tindreu la seguretat que el vostre missatge arribarà a tothom.

    Si voleu que en parlem, escriviu-nos a traduccio@teclat.com i us n’explicarem tots els detalls!

    Saps què és la interpretació?

    Posted on by Teclat

    I, tot i que la nostra feina té un punt creatiu i molt polifacètic, diríem que no ens dediquem a la dramatúrgia, precisament.

    Després de més de trenta anys dedicant-nos a aquest sector, sabem que moltes persones es pregunten què és, exactament, la interpretació. Així que avui que ens estrenem amb el primer article del blog, aprofitarem per fer-vos-en cinc cèntims.

    Què és la interpretació?

    El verb «interpretar» ve del llatí interpratari, que significa ‘explicar’, ‘elucidar’, ‘traduir’, ‘exposar’, i la interpretació és l’activitat de mediació oral o en llengua de signes que permet la comunicació entre usuaris de llengües diferents. Consisteix a traslladar un discurs d’una llengua de partida a una llengua d’arribada, sigui oralment o usant la llengua de signes, de tal manera que el discurs produït per l’intèrpret sigui equivalent al discurs original.

    Per tant, com a intèrprets tenim els coneixements, les habilitats, les destreses i les actituds necessàries per transmetre qualsevol text produït en una llengua amb els mitjans d’una altra llengua.

    A més, cal tenir en compte que els i les professionals de la traducció i la interpretació duem a terme aquests actes de comunicació en un context social amb una finalitat molt determinada, que pot ser semblant a la del text original (per exemple, quan interpretem el discurs d’un orador en un congrés científic), però també diferent (com ara quan fem la traducció d’un llibre antic). Això implica que hem de saber reconèixer tots els elements que intervenen en aquest procés i totes les característiques del text o intervenció oral que traduïm per poder-ne trobar l’equivalent més idoni.

    El context cultural de partida i d’arribada en són exemples clars: si en anglès o castellà, per exemple, s’explica un acudit o es fa servir un refrany o una expressió idiomàtica pròpia, en català caldrà buscar un equivalent funcional, no literal, que per als lectors o receptors en aquesta llengua tingui sentit.

    Actualment, es denomina intèrpret la persona que porta a terme la interpretació entre llengües, és a dir, la persona que transmet oralment en la llengua d’arribada el missatge del discurs emès en la llengua de partida, tenint en compte aspectes com el registre, el to, la informació implícita, les emocions, etc., ja sigui en el mateix moment en què l’orador original està emetent el discurs (simultàniament) o quan una de les parts acaba la seva intervenció (consecutivament).

    Precisament aquests són els dos tipus d’interpretació més usuals: la simultània, que és la que acostumem a veure als congressos i en què els assistents han de fer servir uns receptors amb auriculars per escoltar la ponència en el seu idioma; i la consecutiva, que s’utilitza, per exemple, a les rodes o comunicats de premsa i on l’intèrpret i la persona que fa el discurs es van intercalant per fer explicació i traducció, i els assistents no necessiten receptors.

    La interpretació, una professió nova?

    Si bé podria semblar que l’ofici d’intèrpret és força actual, l’etimologia del mot ens desvela que es remunta als temps en què era necessària una figura per fer fluir la comunicació inter («entre») partes («parts»). Els estudis etimològics no coincideixen tant en el significat de partes però sí en la importància de l’arrel llatina d’interpres, que significa ‘mediador’, ‘missatger’, ‘algú que explica’…

    A més, aquesta professió ja està documentada al tercer mil·lenni abans de Crist, a l’època dels egipcis. Des d’aleshores, els traductors o traductores i intèrprets han tingut un paper molt important en el desenvolupament del món: van ser imprescindibles en els intercanvis comercials, a les guerres, en la difusió de la cultura i el pensament i en el desenvolupament de la ciència i la tecnologia, entre d’altres.

    Així, quan penseu en els faraons conquerint altres territoris: com us imagineu que s’entenien? Doncs a través de la feina de l’intèrpret. I si us fixeu en el món de les idees, com us penseu que ens arribaven les teories d’Aristòtil o Galè, a l’edat mitjana? Doncs mitjançant les traduccions de l’Escola de Traductors de Toledo, entre altres. De fet, la presència d’un o una intèrpret sempre ha estat imprescindible en la comunicació de la humanitat. Des d’abans de Crist fins a l’actualitat.

    Avui dia, la feina dels i les professionals de la interpretació ha ampliat horitzons i s’ha hagut d’adaptar a les noves demandes que el salt tecnològic del segle xxi ha implicat. A més, arran de la pandèmia dels dos darrers anys, els professionals de la llengua hem hagut de fer un esforç d’adaptació gegantí per poder continuar oferint els nostres serveis (i guanyant-nos la vida, és clar) de manera remota durant els mesos en què els esdeveniments presencials no han estat possibles.

    Per sort, les plataformes virtuals de reunions han estat una eina a favor nostre. Per exemple, a Teclat, ara fa un any vam haver de transformar un congrés on col·laboràvem com a intèrprets des de feia dinou anys de manera presencial en un esdeveniment virtual, amb interpretació simultània remota. El resultat va ser tot un èxit, en part gràcies a la tecnologia, però sobretot gràcies a la flexibilitat i la capacitat d’adaptació dels nostres intèrprets professionals.

    I tu? Creus que la interpretació et podria ajudar a relacionar-te amb els teus clients? Necessites organitzar un esdeveniment amb ponents o públics que parlen idiomes diferents? Si és així, posa’t en contacte amb nosaltres perquè t’assessorem.

    Per a més informació sobre el nostre servei d’interpretació, pots consultar aquest enllaç.